Fent malabarismes amb la llum, el fotògraf manresà Joaquim Vert ha captat el parc de l'Agulla, l'estadi del Nou Congost i la Plana de l'Om -amb el Born i l'Alfons XII- amb la tècnica de concatenar instantànies que ofereixen una visió enfocada de 180 graus. Aquestes imatges que avui reproduïm s'afegeixen a les que aquest diari ha publicat els darrers anys sobre la plaça de Sant Domènec, la plaça de l'Ajuntament, l'entrada sud, amb la Cova i la basílica de la Seu; un altre cop la façana sud, però aquesta vegada des de la creu de terme a la Seu; els carrers Sobrer-roca i Sant Miquel gairebé de cap a cap; vistes panoràmiques de la Muralla del Carme i de l'avantcova.

Vert combina la feina de captar escenaris interiors i exteriors, ja siguin urbans o espais a l'aire lliure, sempre recognoscibles però amb la perspectiva inusual que suposa acoblar fotografies fins a configurar panoràmiques enfocades de cap a cap.

Explica que un dels principals maldecaps no és tant casar les preses individuals, perquè esdevinguin una única imatge final coherent, sinó quadrar la llum.

Els fotògrafs, com els pintors, treballen amb una matèria primera que en essència es troba fora del seu abast: la llum. Hi ha tècniques i materials per dominar-la, però, tossuda, varia de forma capriciosa. A vegades, explica, ha de tornar diverses vegades al mateix punt des d'on pitja l'obturador de la càmera per seguir el fil que un sobtat canvi de temps va obligar a perdre.

Lapses entre imatges que després desapareixen però que expliquen la història profunda d'aquest tipus de treballs materialitzats a base d'instantànies acoblades en vertical per transmetre una altra visió de Manresa. «Hi ha una feina feta a base de treballar entre diferents llums», comenta. Primer cal triar el dia adequat per començar la feina, i si no és possible acabar-la en una sola sessió, s'imposa la necessitat d'esperar per reprendre-la allà on s'havia quedat.

El resultat final és apreciat pels clients «sobretot per fer regals», explica Vert, ja sigui a gent que viu a fora i vol recordar Manresa en la distància o de manresans que valoren tenir a casa una perspectiva insòlita de la seva ciutat.