Un cop presentat públicament el pressupost de l'Ajuntament de Manresa per al 2018 (vegeu el diari de dijous), el grup municipal del PSC considera que ha quedat clar que si no ha estat aprovat -per segon cop en democràcia- abans de l'inici de l'any d'aplicació ha estat per l'estira-i-arronsa que hi ha hagut entre els dos socis de coalició: CDC i ERC.

El president del grup municipal del PSC, Felip González, en declaracions a Regió7, ha afirmat que «els grups de l'oposició municipal teníem raó quan vam concloure que el problema que havia generat la pròrroga pressupostària no era la caiguda d'ingressos sinó un altre: les notòries tibantors que ha generat decidir finalment quines regidories creixien més i quines no creixien tant, segons quin partit del govern les lidera».

Per al polític socialista, «el problema que ha hagut de resoldre la confecció d'aquest pressupost no ha estat d'ingressos, sinó de distribució de la despesa».

Explicació alternativa

González ha recordat que el 22 de novembre, quan l'equip de govern de l'Ajuntament de Manresa va anunciar que no podia aprovar a temps el pressupost per al 2018 abans d'acabar l'any va dir textualment que ho feia perquè «la caiguda dels ingressos prevista per al proper exercici complica el finançament de la despesa proposada per les diverses regidories i dificulta l'elaboració del pressupost».

Tanmateix, el cap de files socialista explica que en una primera ullada a la documentació aportada dimecres de cara a l'aprovació prevista per al dijous 25 de gener «i després de rebre una atenta primera explicació del regidor d'Hisenda, hem de dir que els grups de l'oposició municipal teníem raó quan vam concloure que el problema que havia generat la pròrroga pressupostària era un altre».

Per a González és clar que els números són números, tot i que sempre poden ser objecte d'interpretació, «però en un pressupost que creix 4,5 milions d'euros en ingressos no sembla lògic concloure, d'entrada, que el problema eren els ingressos».

A la presentació del pressupost, l'alcalde va concretar la baixada d'ingressos en «el descens de recursos del Pla Xarxa de la Diputació, la caiguda de la recaptació de l'impost de plusvàlues o el retrocés en l'apartat de venda de patrimoni municipal».

«Però el que va obviar», segons González, és que aquest descens d'ingressos «ja el vam compensar amb l'increment de taxes i impostos (del 2,5% en general i de l'11,6% d'escombraries) en el mes de novembre». També, que la disminució del Pla Xarxa de la Diputació per Manresa, o la no-venda de terrenys han estat decisions que ha pres el mateix govern municipal i que, per tant, no són atribuïbles a factors externs.

Notòries tibantors

En definitiva, sempre segons el PSC, el problema que ha hagut de resoldre la confecció d'aquest pressupost no és d'ingressos, sinó de distribució de la despesa. I, més concretament, de com fer possible les peticions de creixement de les diverses regidories amb els sempre delimitats recursos municipals, que finalment han crescut el 5,4%.

«El PSC pensem que el que ha pesat més (i ha ocasionat la pròr-roga pressupostària) ha estat el factor 'govern de coalició' perquè ens consten les notòries tibantors que ha generat decidir finalment quines regidories creixien més i quines no creixien tant, segons quin partit del govern les liderava», ha assegurat.

I, tot plegat, amb la dificultat afegida de fer aquesta distribució sense generar dèficit, com el que ja va emergir en el pressupost de 2016 (1,4 milions) «o el previsible dèficit amb que ja anunciem que també es tancarà el pressupost vigent del 2017».

El cantó positiu

D'altra banda, el PSC anuncia d'entrada que veu amb molts bons ulls, algunes de les propostes que fa el govern en la distribució de la despesa d'aquest pressupost, com ara l'increment en la despesa social (creació de l'alberg social, ajuts a l'habitatge o beques menjador).

També el fet que una part important de la segona fase del Pla de Xoc de millora de la via pública es destini a parcs infantils (200.000 euros), tal com el PSC de Manresa ha demanat reiterades vegades al govern.