La zona blava de Manresa i Igualada són dues cares d´una mateixa moneda. Els dos ajuntaments, que governen les dues ciutats amb més població de la Catalunya Central, diuen tenir com a objectiu afavorir el sector comercial, però, mentre que el govern de la capital del Bages ha apostat per ampliar la zona blava amb 515 places noves, el de la capital de l´Anoia manté des del 2012 la intenció de crear el que anomena la zona blanca, aparcaments gratuïts. N´han fet 800. A Igualada, no s´ha ampliat el nombre de places de pagament als carrers des del 2011.
Una altra característica que les diferencia és que Manresa té concedida la gestió de la zona blava a una empresa privada i a Igualada ho regula una de municipal.
Manresa, amb una població de 75.152 habitants, té -després de l´ampliació- 1.183 places d´estacionament de pagament, concentrades majoritàriament als principals carrers i de més afluència del centre comercial; Igualada, on viuen 39.316 ciutadans, té 415 places de zona blava. Gairebé un terç menys, tot i que hi ha la meitat de població.
El que va motivar principalment l´Ajuntament de Manresa a ampliar la zona blava el setembre de l´any passat és la ràtio per habitant, segons els responsables de l´Ajuntament. Fins a l´estiu, la capital de Bages tenia una ràtio de 9 places regulades per cada 1.000 habitants, per sota de ciutats com Vic (la ràtio és de 42), Vilanova i la Geltrú (29), Granollers (16) o Vilafranca (15). Amb l'ampliació de places, la ràtio ha passat a ser de 16. Un dels objectiu era cobrir les necessitats de rotació de vehicles als eixos comercials d'una ciutat de les característiques de Manresa. Les ràtios de la zona blava, en realitat, són molt dispars perquè cada consistori gestiona d´una manera diferent l´estacionament del seu municipi. A Igualada, hi ha 12 places de zona blava per cada mil habitants.
Però més enllà de les xifres, els dos consistoris estan seguint camins oposats a l´hora de gestionar la zona blava amb l´objectiu, afirmen, de donar impuls al sector comercial. L´Ajuntament d´Igualada no ha ampliat la zona blava des de fa set anys, però sí que va reubicar les places al llarg d´aquest temps per facilitar, segons explicaven, la rotació de vehicles a les zones més comercials i de màxima ocupació de vehicles. I aquest fet que ha provocat un canvi substancial del mapa de l´aparcament de pagament a la capital de l´Anoia. Fa dos anys i mig van traslladar 52 places de zona blava del zona est del passeig Verdaguer al carrer Òdena, que és més a prop del centre i hi estacionen més cotxes.Públic o privat?
Un tret que diferencia els dos ajuntaments, i que és determinant a l´hora de prendre decisions, és que a Igualada una empresa municipal s´encarrega de la gestió de la zona blava, mentre que a Manresa ho fa Estacionamientos y Servicios S.A. (Eyssa), filial de Fomento de Construcciones y Contratas S.A. (FCC), a través d´un conveni amb el consistori. De fet, l´anunci de l´ampliació de les places de la zona blava va venir acompanyat d´una modificació del conveni i després que l´Ajuntament de Manresa hagi hagut de pagar, des del 2006, a Eyssa 1.888.966 euros per compensar la facturació acordada i ha cobrat 38.790 euros, el que dóna un resultat negatiu per a l'Ajuntament d'1.850.176 euros, xifres que s´han de posar en context.
L´acord entre el consistori i l´empresa establia que la factura del pàrquing de la Reforma i la urbanització de l'entorn (obres executades per Eyssa) la paguessin els ciutadans amb el tiquet de la zona blava, i si no s'arribava al 55% d'ocupació ho farien mitjançant els impostos municipals que tributen. Des del 2005 només hi hagut un exercici que s´hagi superat aquest percentatge d´ocupació. El nou conveni, aprovat l´any passat, estableix reduir la taxa d´ocupació del 55% al 50% de les antigues places de zona blava. Les noves places que hi ha des de setembre van a compte de l´empresa concessionària i l´Ajuntament no n´ha de garantir de cap manera una ocupació mínima.
Tot i això, tant l´Ajuntament de Manresa com el d´Igualada consideren que el fet que sigui una empresa pública o privada no condiciona tant a l´hora d´establir criteris per a la zona blava. Jordi Serracanta, regidor de Mobilitat, Qualitat Urbana i Serveis, afirma: «Els objectius del servei, la regulació de l'aparcament en superfície, són els mateixos, independentment de si es tira endavant a través de gestió directa o bé amb concessionària, i aquests objectius els marca l'Ajuntament, independentment del model de gestió. En el cas de Manresa, la concessió acaba el 2023, i serà aleshores quan es podrà plantejar si el servei passa a prestar-se amb el model de gestió directa, que a hores d'ara no es descarta, però és encara un debat prematur».
Per la seva banda, fonts del consistori igualadí consideren que, tot i gestionar la zona blava amb una empresa municipal, s´han de passar comptes cada any i que abans que l´actual alcalde, Marc Castells, agafés les regnes de l´Ajuntament (el 2011) aquesta empresa arrossegava un deute important.
