La Seu de Manresa ha viscut canvis molt substancials des de l'estiu cap aquí. Té nou rector, el ruandès Jean Hakolimana i, per primer cop, una responsable de gestionar-ne els temes de turisme i culturals. Mete Codinach Teixidó (Manresa, 25 d'abril del 1986) va estudiar Comunicació Àudiovisual i Gestió Cultural a la Pompeu Fabra; ha treballat a les productores Minoria Absoluta, APM i Escándalo Films; a Kids&Us i a l'Acadèmia Internacional de Música de Solsona. Des de l'1 de juny treballa a la Seu contractada pel bisbe. El seu cap és Hakolimana.

Quina feina hi fa, a la Seu?

M'han contractat per gestionar i reactivar el tema turístic i cultural perquè van veure que hi havia una necessitat imperiosa. Amb l'estructura que hi havia no es podien cobrir aquestes necessitats.

Com ha anat l'arrencada?

Quan vaig començar, sobretot el que em van encomanar des del bisbat és que mirés quina era la situació. Fer una anàlisi inicial. El primer mes i mig vaig anar coneixent el dia a dia de la basílica, com funcionaven les visites, els lloguers, les relacions amb altres equipaments... Arran d'això, vaig fer un informe i una resposta d'actuació i, amb aquesta proposta, hem anat fent un calendari d'actuacions de què és prioritari o no.

Quins van ser els resultats d'aquesta dignosi?

Aquí hi ha molts voluntaris i moltes coses que funcionen d'una manera que és normal en les esglésies, però no per a una empresa. Això és el que s'ha de millorar. El camp per córrer és immens. Fer visites al campanar, fer un book fotogràfic complet de totes les obres que hi ha, fer marxandatge de la Seu. Que sigui un equipament cultural que pugui destacar. Que estigui a l'alçada de Santa Maria del Mar o de la catedral de Mallorca, que són del mateix arquitecte... He de dir que tot el que faig jo és amb consens amb el rector, i les primeres setmanes em reunia amb Dani Font, encarregat de patrimoni del bisbat de Vic, i mossèn Josep Maria Riba, delegat de patrimoni cultural del bisbat i director del Museu Episcopal de Vic. Vam començar per coses senzilles. A la Seu es pagava un euro l'entrada, un donatiu voluntari. És evident que això s'havia de canviar perquè, si no marques uns preus una mica lògics pel que estàs veient i oferint, no podrem fer cap millora. Amb aquest preu els ingressos eren superbaixos i, per tant, no pots tenir moltes coses que fan falta. Vam marcar tres euros l'entrada general i dos la reduïda per als manresans, estudiants, jubilats i grups. També hi ha el tema de les visites guiades. Ramon Prat feia visites súper ben fetes en nom dels Amics de la Seu perquè ells veien que feia falta. És evident que s'havia de regularitzar. El que hem fet ha estat signar un acord amb l'Oficina de Turisme, de manera que tenim en cartera tres o quatre dels seus guies i, quan ens surt un grup, els demanem el guia per a aquella hora i aquell dia. El que també s'ha fet és que la visita al Cor de Catalunya de l'Oficina de Turisme dels dissabtes comença a la Seu. D'11 a 12 es fa la Seu i, a partir de les 12, la resta. Això s'ha fet perquè puguem tenir una visita fixa, de manera que si ets una persona sola o un grup reduït, la puguis fer sense haver de reservar la dels grups.

La Seu paga aquest servei?

Exacte.

Què diferencia la visita actual de les incloses en altres visites turístiques a Manresa i la que ha estat oferint Ramon Prat?

Les fan guies oficials que, a més a més, formarem nosaltres. Jo he anat a una visita seva diverses vegades i ho fan superbé. El que passa és que volem fer una formació des de la Seu per a aquests guies i oberta al públic al qual pugui interessar i a altres agents turístics de la comarca perquè tinguin una formació concreta en aspectes que creiem que desconeixen. Des de com s'estructura una parròquia, al dia a dia de la Seu, el capítol de canonges... Tenir una mica de cultura d'Església, però no per evangelitzar ningú sinó per tenir més informació més enllà de saber el que diu l'enciclopèdia. Seran dues jornades d'unes quatre o cinc hores i un tercer dia només per als nostres guies per fer-los la ruta com ens agradaria que s'expliqués. Ens ho plantegem com una formació anual per als guies de l'Oficina de Turisme, sobretot, però oberta a altres guies i per convidar-hi els Amics de la Seu i persones a qui interessi.

S'ha millorat la il·luminació?

Vaig veure que hi ha moments del dia que feia falta reforçar la il·luminació artificial interior de la Seu. El que hem fet ha estat fer una programació nova de la il·luminació perquè es vegi millor a qualsevol hora del dia. Si no, es manté la bàsica per estalviar.

La sala de l'audiovisual s'ha inclòs a les visites.

És la que hi ha al costat de la Sala Gòtica, entrant des del claustre. En aquesta sala l'audiovisual de la Seu ja hi era. El que passa és que no es deia a ningú. Ara, hem col·locat un cartell a la porta que diu que si es vol veure es pot sol·licitar al punt d'acollida. En el futur, hi ha previst fer-ne un de nou. I s'ha obert el baptisteri, que estava tancat. El que hem fet ha estat simplement obrir les portes i que formi part de la visita normal.

Més.

Les xarxes socials i la web es gestionaran des d'aquí. Ho van crear els Amics de la Seu, i sort que ho van fer perquè si no no existiria, però, després de parlar amb ells, s'ha vist que el lògic és que ho pugui gestionar jo. També hi ha tot el tema de lloguer de sales de la Seu. Fins ara, se sol·licitava al rector i ell deia sí o no en funció dels seus criteris. Ara hem establert els criteris que volem que se segueixim. La Sala Gòtica, l'interior de la basílica... Per exemple, Toyota hi volia fer un acte bastant espectacular que, finalment, van fer a Cardona.

Quina és la relació amb l'associació dels Amics de la Seu.

Hi ha coses que són i seran dels Amics de la Seu. Per exemple, el Dia de la Seu. Ells el van instaurar. Han fet moltíssima feina per la Seu. Sort n'hi ha hagut!

El fet de contractar-la és un pas endavant important.

Hi ha una voluntat real de canviar les coses per aconseguir que la Seu rutlli. Quan em van contractar, Dani Font em va dir: és que tenim un diamant, però l'hem de fer brillar. Des del bisbat saben tot el potencial que té la Seu i volen que brilli, i mossèn Joan [que és el tracte que rep Jean Hakolimana] està totalment alineat amb això. Fem molt bon equip i treballem sempre en coordinació amb Vic.

Com a manresana ja coneixia la Seu, però, què va pensar quan hi va entrar per treballar-hi?

Jo no coneixia el frontal florentí. Quan me'l van ensenyar se'm va obrir un món i, quan van venir les restauradores de la Generalitat [per fer l'estudi de l'estat de la peça, en curs] i t'ho expliquen, va ser al·lucinant. És una peça d'una rellevància mundial. I em vaig quedar molt parada quan vaig pujar a la coberta i per les finestretes que hi ha als vitralls vaig poder espiar l'interior de la Seu des de dalt. És espectacular! Crec que es poden fer coses molt maques.