Mossèn Joan Aurich va presentar, aquest dimarts al vespre, el primer dels actes organitzats enguany per recordar mossèn Josep Junyent desitjant que servís per manifestar «l'alegria i agraïment per haver-lo tingut com a amic i mestre» i que s'allunyés d'esdevenir un acte «nostàlgic i un panegíric». El seu desig es va complir amb escreix. Les intervencions a la taula, inclosa la seva, i les espontànies del públic al final, van omplir de bons records, agraïment i estimació una vetllada que va deixar un regust immillorable en els presents.
Entre el centenar d'assistents, que van omplir de gom a gom la seu d'Òmnium al carrer de Sobrerroca, no hi van voler faltar el cunyat, la germana petita i el nebot del capellà vigatà establert a Manresa l'any 1962 com a vicari del Carme, de qui ahir va fer 25 anys exactes de la seva mort. L'acte va començar més tard del previst per permetre als assistents que ho volguessin anar abans a l'acte convocat a la plaça Major per reclamar la llibertat de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, president d'Òmnium i de l'ANC, respectivament.
Un far molt potent
«L'home dels mil sabers», que «il·luminava però no abassegava». «Un home per als altres», que «servint l'Església va servir la ciutat i servint la ciutat va servir l'Església». «Amb una cultura fonda, un gran carisma personal» i capacitat per comunicar-se amb tothom. «Un far molt potent per mirar endavant». Algú que «ens va ensenyar a ser homes i dones normals i corrents» en una època i una societat en les quals no era fàcil. Són algunes de les definicions que van fer els quatre ponents sobre la figura de Junyent: mossèn Joan Aurich, Ramon Majó, Lluís Calderer i Josep Maria Massegú.
Tots quatre i, al final, també tres persones del públic, en van explicar anècdotes i vivències, i van descobrir una persona amb moltes facetes i amb una gran capacitat intel·lectual que, no en va, es va convertir en pal de paller de la societat manresana de l'època. Massegú va exemplificar aquest sentiment de propietat dels manresans i manresanes que el van conèixer vers la seva persona explicant que Junyent tenia un cosí que també era mossèn com ell i que, per diferenciar-los, es parlava del Junyent de Vic i del Junyent de Manresa. El darrer era ell.
Per definir la personalitat de Junyent, Aurich va recórrer al món del futbol i, en concret, al jugador del FC Barcelona Leo Messi, amb qui el va comparar per la seva capacitat «de comunicar» i de «donar joc als altres». Va recordar que la seva petita habitació a la residència de capellans que hi havia al número 25 de la carretera de Vic estava plena de llibres.
L'històric dirigent del PSUC Ramon Majó, a qui Junyent va casar i va aconseguir la primera feina quan el manresà va sortir de la presó -va ser un dels 113 detinguts de l'Assemblea de Catalunya a final del 1973, va recordar la seva amistat amb ell tot i les diferències ideològiques que els separaven. Va parlar de l'home capellà i del capellà home i d'una persona compromesa i oberta a parlar de tot per bé que no hi combregués.
Una alenada d'aire fresc
L'escriptor Lluís Calderer es va referir al Junyent escriptor i va subratllar de manera especial la riquesa de la seva transmissió oral i de la seva producció poètica, que va quedar amagada quan es va fer capellà, Va posar en relleu que Junyent «va donar instruments» a una societat, la manresana, «provinciana, adormida i francotitzada», on vivia gent «molt tancada i amb facetes molt compartimentades». Per a tots plegats, Junyent va ser una alenada d'aire fresc.
Per part seva, l'artista Josep Maria Massegú va remarcar la gran influència que va tenir en Junyent la seva infantesa a la masia familiar que tenien a Taradell, on passava tres mesos cada estiu.
Nascut a Vic el 1930,Josep Junyent i Rafart va arribar a la capital del Bages l'any 1962 com a vicari del Carme provinent de Roma, on estava fent una tesi sobre arqueologia. Malgrat que, segons Massegú, va viure aquella destinació com un càstig, molt aviat es va fer seva la ciutat i la ciutat se'l va fer seu. Un càncer se'l va endur el 16 de gener del 1993, a Vic.
La vetllada la van organitzar la Fundació Independència i Progrés, el Moviment Cristià Comunitari i el Centre d'Estudis del Bages. Els propers actes tindran lloc el 27 de gener i el 19 de maig.
