A Manresa, segons informació de Telefònica, que n'és la responsable, hi queden 23 cabines telefòniques de la seixantena que n'hi havia fa 26 anys. No són com les que moltes persones, sobretot les de 40 anys en amunt, encara recorden: aquell cubicle amb la porta plegable. Ara, conviuen al car-rer dos models: les de suport vertical i les de suport cobert. Les primeres són les tres que hi ha, per exemple, a la plaça de Sant Domènec. Les segones, la de la plaça de Mallorca (a la fotografia).

L'any passat, el Govern central havia de posar a debat si era obligatori o no que hi hagués telèfons públics al carrer, tenint en compte que tothom (o gairebé) té un mòbil i que, per tant, cada vegada hi ha menys gent que les fa servir i que, a més, sovint són objecte de bretolades. En concret, el que havia de fer el ministeri d'Energia, Turisme i Agenda Digital era prendre la decisió sobre eliminar dins del servei universal de telecomunicacions l'obligatorietat de subministrar una oferta suficient de telèfons públics de pagament, com havien demanat els operadors i la Comissió Nacional del Mercat i la Competència.

Aquesta setmana, el servei de premsa del ministeri ha informat a Regió7 que «a final del 2017 es va decidir prorrogar durant un any més la designació de Telefónica com l'operador encarregat de subministrar l'oferta de telèfons públics de pagament. És una pròrroga de l'ordre ministerial que es va signar l'any passat i que s'allargarà fins al 31 de desembre del 2018». Demanades sobre la raó d'aquesta pròrroga, les mateixes fonts han comentat que «era una possibilitat prevista en l'ordre ministerial que es va signar l'any anterior».

Segons el darrer padró, comptant les 23 cabines i que, l'1 de gener del 2017, a Manresa hi havia 75.572 persones, toquen a 3.285 per cabina. Pot passar, però, que alguna d'aquestes cabines tingui més d'un telèfon, amb la qual cosa la xifra canviaria, si bé la gran majoria només en tenen un.

El gener de l'any 1992, a Manresa hi havia 57 cabines telefòniques, de les quals se'n van renovar 24 amb un model molt semblant a un dels que hi ha actualment. El 2012 n'hi havia 40. A tot l'Estat, l'any passat n'hi havia 18.000, mentre que a final dels anys noranta n'eren 55.000.