Novetats importants a casa de les caputxines. La cessió del convent a a la Fundació Sociosanitària de Manresa (FSSM) per tal que hi faci un equipament per a la gent gran de la ciutat ha agafat nova embranzida, després que el primer intent es frustrés. La mare abadessa del convent des d'aquest any, Pilar Lumbreras, ha explicat a Regió7 que esperen rebre el vistiplau de Roma per tirar-ho endavant «bastant aviat». Fins aleshores, el sí definitiu al projecte no va a missa, però «està a la porta de l'església», ha declarat.

Després que Roma retornés l'autoritat màxima del convent a una germana i, per tant, la hi tregués al bisbe de Vic, Romà Casanova, a qui havia nomenat Comissari Pontifici del Monestir de Sant Carles Borromeu de Manresa (nom del convent) el novembre del 2016, hi ha hagut més moviment a l'edifici del carrer de Talamanca. Abans de parlar-ne, però, cal posar de relleu la importància d'aquest nomenament perquè vol dir que l'abadessa és la persona que té la màxima autoritat i que, «si no es fa res que contravingui les ordres o l'esperit de l'Església, el bisbe no té autoritat. La tenia [ per a les qüestions d'observança i per a l'economia, amb les facultats de qualsevol Superior Major] perquè Roma la hi havia donat com una cosa especial, però, normalment, no la tenen. El que tenim ara és un govern normal», assenyala Lumbreras.

Juntament amb aquest canvi tan important, és va crear una comissió tècnica integrada pel bisbe, el pare assistent dels caputxins (Domingo Añó), la presidenta de la federació de les caputxines (Felisa Hidoate) i l'abadessa, que la setmana passada va celebrar l'última reunió fins aquest moment.

El pare assistent de tots els caputxins, explica Lumbreras, «té l'orientació espiritual de les comunitats i també intervé quan hi ha un conflicte», com és el cas, si bé cada comunitat és autònoma, puntualitza. «En aquest cas s'hi ha posat una mica perquè hi havia aquest problema». Es refereix a la voluntat de les monges de cedir el convent i a la revocació de l'acord amb la FSSM per part de la Santa Seu amb la intervenció del bisbat.

La reunió «va servir per centrar ben bé la situació en què està la comunitat en aquests moments, les necessitats més urgents que té i veure la solució que s'hi pot donar que, en principi, passa per la cessió a la FSSM i continuar el projecte que s'havia iniciat».

Comenta que «el pare assistent ha fet una visita a les monges una per una i la impressió que tenim de la seva estada és molt bona quant a què se solucioni el conflicte. Ha marxat content i amb una bona impressió, i sembla que la cosa està ben encarrilada per resoldre's bastant aviat i amb bon final». Aquest final vol dir «que es compleixi el que nosaltres havíem projectat en un principi».

Quines són les properes passes? «Ell [el pare assistent] tornarà el mes de març [a Manresa] i redactarà una espècie de memòria per portar a Roma i que acabin de donar el vistiplau per poder donar el pas endavant. No es pot tenir la certesa i això no es pot dir mai, però, pràcticament podem, que endavant».

Quant a la posició del bisbe ara que ja no té l'autoritat que tenia, Lumbreras fa notar que «pot opinar tant allà com aquí, però no té l'autoritat definitiva del sí o el no perquè el permís l'ha de donar Roma, no l'ha de donar ell».

Per què ara sí i abans no?

Preveient el final, la pregunta lògica és per què ara sí o, gairebé segur que sí, i la primera vegada que es va fer l'intent va ser que no. Per a l'abadessa de les caputxines la resposta és ben clara: «a Roma, la informació que hi va arribar no s'ajustava a la realitat que s'estava donant i, és clar, si tenien una visió falsa de les coses, ells van donar una resposta que tampoc no lligava amb la realitat. Si no hi hagués hagut aquesta interferència ja estaria més que fet».