El missioner combonià Eugenio Yao Nordjoe (1966, Tsévié, Togo) ha estat a Manresa i a Sallent per explicar a estudiants i adults la importància d'oferir suport als projectes que impulsa Mans Unides, que diumenge celebra la jornada de lluita contra la fam, amb el lema «Comparteix allò que importa». Els diners que es recullin a les parròquies serviran per donar suport a projectes de desenvolupament que es porten a terme a Amèrica, Àsia i Àfrica gràcies a la solidaritat col·lectiva. El bisbat de Vic en finança un al Perú d'ús sostenible de recursos naturals i un altre al Camerun d'inserció de joves desfavorits.
De Togo i el Congo va anar a Londres, on es va ordenar, i va anar de missió a Arequipa (Perú), després va passar una etapa de formació a Roma i ara és a Barcelona. Des d'aquest punt de vista ampli, quines són les principals diferències que veu entre unes zones i altres?
A Àfrica hi ha entusiasme, emoció, inquietuds, la gent s'amuntega a les esglésies. Al Perú la religiositat forma part de la vida i, aquí, he vist la vellesa de l'Església. No hi ha il·lusió. Hi ha gent que va a complir, però els joves no volen només complir, volen un lloc que els doni responsabilitat.
I això com es capgira?
No et pots acostar als joves per atrapar-los, el jove vol donar el que vol donar i és necessari conquistar-lo.
No deu resultar fàcil...
No. Estan envoltats de massa coses que els prenen el seu temps i no tenen punts de referència. Recordo una xerrada que vaig fer al sud d'Espanya. Allà vaig demanar quants alumnes eren catòlics i tothom va alçar el braç. Després vaig demanar quants anaven a missa els diumenges i només ho va fer una noia, que va explicar, tímidament, que hi anava a acompanyar la seva àvia. La resta d'alumnes se li van tirar a sobre com feres i van començar a burlar-se'n. Estic segur que li van posar un malnom a aquella noia, el deuria arrossegar tot un mes.
Per què els alumnes van reaccionar d'aquella forma a l'aula?
Crec que va ser una expressió de por a les persones que sí que tenen punts de referència.
