Tot avançava amb tranquil·litat, dimarts al vespre, en el trajecte de Barcelona a Manresa de les 9 del vespre. El bus era a la parada abans de l'hora de sortida, i va marxar puntual. Ningú no va haver de quedar-se dret ni tirat per terra. Fins i tot els llums per llegir funcionaven. Però, vet aquí que a la segona parada d'Olesa escoltem tots els passatgers els crits del conductor adreçant-se, suposo, a dues noies/senyores que seien darrere seu: «¿Os podéis callar de una vez? Lleváis una hora seguida hablando sin parar». La veritat és que des del darrere se sentia un xiuxiueig constant.
Certament, hi ha vegades que hem de suportar gent que parla massa o que crida. Però, el que va fer el conductor em va semblar fora de to. Devia estar tan angoixat, l'home, que es va posar a córrer com si estigués en una cursa de la F-1. Vam arribar a l'hora a Manresa, això sí.
Arribar a l'hora és sempre una notícia, amb Monbus. Sobretot, a la nit. Agafo el bus dos cops per setmana. L'alterno amb el cotxe. L'agafaria més si no fos una aventura. Mai saps com pot acabar. Així estem des del canvi de la concessió. Al matí la línia va molt bé. Agafo el directe, que va per l'autopista. Els problemes sorgeixen a la nit. Fa dues setmanes vaig voler agafar el de 2/4 de 9 i va arribar abans el de les 9 a la parada de la Ronda Universitat. Diuen que era per culpa d'un partit de futbol al Camp Nou. El conductor es va passar quasi tot el viatge xerrant amb els passatgers que tenia a un cantó i, passat Sant Vicenç, va parlar amb mòbil. Tothom se'n va assabentar.
La setmana passada, la caverna dels horrors de Monbus va assolir una altra fita. A la Zona Universitària el bus ja semblava la cabina dels Germans Marx. Gent dreta i d'altra tirada per terra o asseguda a les escales de la sortida. Una quinzena. Tots manteníem l'alè. A Olesa ja tot es va posar en ordre. Una de les passatgeres, molt amoïnada, va demanar al conductor el full de reclamacions, que li va passar. La pobra senyora estava feta caldo i molt marejada. Hi ha molts exemples més que els passatgers han anat fent conèixer. No sé com acabarà la concessió de Monbus. Al maig hauria d'estar enllestida l'auditoria i totes les proves que s'estan presentant fan pensar que no es renovarà.
Al departament de Territori de la Generalitat no paren de rebre queixes. La concessionària no compleix els mínims desitjables per portar persones. L'excepció és quan no passa res. Tant de bo hi pogués haver competència almenys entre dues línies que oferissin el servei, però estem molt lluny que això pugui ser una realitat. També es poden produir miracles, i és que Monbus millori. Hi ha bons conductors, sense cap dubte, i molts pateixen les deficiències d'un servei on manca un bon sistema d'operacions i on, es nota, no hi ha suficients busos per compensar els retards i els problemes. El que em preocupa és que, si no s'arregla ben aviat, un dia ens haurem d'empassar una tragèdia. Prevenir no costa gens.
