Manresa té regulats fil per randa els usos dels 155 quilòmetres de vials que conté l'espai urbà, però no disposava d'instruments que permetin fixar criteris sobre la xarxa de camins. Una xarxa que té 185 quilòmetres només de camins de carro. A més a més també n'hi ha per a vianants que no permeten el pas de vehicles de quatre rodes.

El ple municipal, per unanimitat, va fer l'aprovació provisional del Pla Especial Urbanístic dels Camins de Manresa.

El regidor d'Urbanisme, Marc Aloy, va explicar que el principal objectiu del pla és determinar la xarxa bàsica de camins que han de tenir un domini públic i estructurar l'entorn natural de Manresa des del punt de vista agrari, forestal, ramader i de lleure.

Pel que fa a la regulació de camins, Aloy va fer notar que «mai abans no s'havia desenvolupat cap figura de planejament destinada a regular de forma global la xarxa de camins de Manresa i a fixar criteris per a la seva gestió».

Els camins han estat ordenats segons la seva amplada, pendent i materials per aconseguir «una bona radiografia».

Aloy explica que el que s'ha fet és definir una proposta integral de les comunicacions, especialment les de vianants, per la qual cosa el pla inclou tant les continuïtats de la xarxa de camins amb l'espai públic urbà a l'interior de la ciutat com les continuïtats dels camins manresans amb la resta del pla de Bages.

Les determinacions seran d'aplicació en el sòl no urbanitzat del terme municipal i fora d'aquest àmbit només tenen un valor indicatiu.

Es pretén garantir adequadament tant l'accessibilitat rodada i motoritzada al sòl no urbanitzable per permetre el desenvolupament econòmic i també la seva vigilància -en casos d'emergència d'extinció d'incendis-, com l'accés ciutadà a l'espai obert.

A més, es fixen criteris en la utilització de la xarxa i constructius com la pavimentació, els drenatges o les vores. També de senyalització.

Modificacions introduïdes

Es van estimar parcialment les al·legacions presentades per Agnès Farreras, Joan Caball en representació de la Unió de Pagesos de Catalunya, la mercantil La Canterana SLU, Josep Codina, Josep Cots, Josep Cantó i Josep Alabern en representació de la Junta de la Sèquia. I es van desestimar les al·legacions presentades per Montserrat Oriol.

El regidor d'Urbanisme va explicar que les modificacions més importants introduïdes han estat l'eliminació de la proposta d'obertura d'un camí entre el barri del Xup i el Suanya a la dreta de l'actual camí rodable.

D'altra banda s'ha incorporat a petició de propietaris del sector un corriol existent entre el camí del Xup i la finca de cal Pardal.

Al sector de l'Agulla s'ha simplificat la proposta i no es fa vinculant el traçat del camí del Colomer i del camí de Sallent, ja que serà el pla especial que s'està treballant conjuntament amb Sant Fruitós el que haurà de definir el traçat.

A proposta de la Junta de la Sèquia «s'ha posat un èmfasi important a definir de forma precisa la funció principal dels camins de la Sèquia com a camins de servei i de vigilància», va dir.

Un cop aprovat provisionalment, el pla serà tramès a la Comissió Territorial d'Urbanisme.