108 preadolescents de 12 anys. La meitat, 54, se´n van cinc dies de campaments sense endur-se cap dispositiu mòbil, i els altres 54 es queden a casa fent vida normal. Aquestes són les condicions inicials d´un estudi nord-americà que proposava comparar un grup de joves que durant cinc dies feien vida a la natura, sense mòbils, tauletes ni televisió; i un altre grup de joves que seguien la seva vida habitual i els era permès entrar en contacte amb pantalles.

En només aquests cinc dies, l´estudi va demostrar que els preadolescents que havien anat de campaments tenien una capacitat més alta de reconèixer emocions que el grup que s´havia quedat a casa i, per tant, havia entrat en més o menys contacte amb dispositius mòbils.

L´estudi plantejava una hipòtesi, que es va complir, que deia que, com més oportunitats d´interacció cara a cara, hi havia un millor reconeixement de senyals emocionals no verbals.

Un cop transcorreguts els cinc dies, van fer un seguit de proves als 108 preadolescents, mostrant-los fotografies o vídeos, en els quals els joves havien de reconèixer emocions. El grup de nens que havien estat desconnectats de les pantalles feien, significativament, menys errors que els que havien mantingut el contacte amb pantalles.