«Hi ha joves que deixen de fer coses que són part de la seva vida, com anar a l´escola o a extraescolars, per quedar-se a casa jugant als videojocs». «Hi ha nois que, quan no poden jugar, experimenten inquietud, angoixa, aïllament, canvis psicològics i, en els casos més greus, signes que es manifesten físicament, com desnutrició, falta de vitamina B12, mals d´esquena, problemes de cervicals i visuals». Són paraules de la cap de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques d´Althaia, la psicòloga clínica Dominica Díez, que alerta de l´augment sostingut de l´addicció a les pantalles per part dels joves, entre les quals despunta, per quantitat, l´addicció als videojocs.

La consulta de la Unitat de Joc Patològic i Altres Addiccions no Tòxiques d´Althaia atén anualment entre 60 i 80 nous casos d´addiccions no tòxiques, i detecta un increment progressiu de nous casos. La unitat ha vist com en els darrers anys irrompien i després creixien els casos per addicció a les pantalles, com els videojocs (sobretot) i les xarxes socials.

Així, si fins l´any 2009 la unitat atenia bàsicament casos d´addiccions relacionades amb el joc patològic (màquines escurabutxaques, per exemple) i amb les compres compulsives, l´any 2009 va irrompre amb força l´addicció als videojocs (va representar un 10% de les consultes); i l´any 2012 es van donar els primers casos de consultes per addicció a les xarxes socials.

Pel que fa als casos d´addiccions a videojocs, l´any 2012 van experimentar un notable creixement i van sobrepassar la línia del 20%. Aquest percentatge encara es va disparar més l´any 2016, en què va arribar pràcticament al 30%, i l´any passat va quedar una mica més curt: el 22,4 % del total de consultes a la unitat.Enganxen més els de rol on-line

Els videojocs que generen més problemes d´addicció, segons ha destacat Dominica Díez, són els que es juguen per Internet i que són de rol. Per què? Doncs perquè, tal com explica la psicòloga clínica, «creen una sensació de relació interpersonal entre els participants, ja que es fan tasques de forma conjunta, es formes clans, coneguts com a guilds, amb objectius comuns». En aquest punt, Díez fa notar que «hi ha nanos amb problemes de relació a la vida real, i aleshores, si amb el joc de rol són bons, els puja l´autoestima i fa que el joc encara sigui més addictiu».

També genera addicció el fet que aquests videojocs utilitzen tècniques de condicionament (per exemple, insten a jugar-hi en certs moments del dia), tenen un disseny atractiu i són infinits.Signes d´alerta

Quan s´han d´alertar els pares? Quins són els signes que indiquen que el fill pateix una addicció als videojocs o a les noves tecnologies? Dominica Díez els explica.

Quan el nen, adolescent o jove té una addicció d´aquest tipus pot presentar una disminució del rendiment acadèmic. També pot experimentar una pèrdua d´interès per activitats lúdiques sense pantalles; o abandonar responsabilitats. Pot sentir inquietud, angoixa, depressió o irritabilitat si no es pot connectar i jugar. Hi ha joves que presenten un progressiu aïllament social, i una disminució de la comunicació familiar.

Alguns dels signes psicològics dels quals alerta Díez i també queden recollits a la guia editada per Althaia (vegeu requadre de la dreta) són: apatia, mal humor, irritabilitat, desmotivació i/o eufòria i sobreactivació sense motiu aparent. L´addicció als videojocs també pot provocar alguns signes físics, com ara un increment o pèrdua de pes: «hi ha nens que mengen qualsevol cosa, a qualsevol hora, per poder jugar, i n´hi ha que directament no mengen»; també pot tenir cansament, mal d´esquena, problemes visuals, mal de cap o manca d´higiene personal.