L’equip de govern de CDC i ERC de l’Ajuntament de Manresa ha pres mesures per intentar resoldre l’embús de més d’un miler d’inspeccions d’edificis que té sobre la taula sense resoldre.
L’equip que s’encarrega de les inspeccions tècniques d’edificis (ITE) ha incorporat 4 persones: dos arquitectes, un arquitecte tècnic i un administratiu.
L’objectiu és que al llarg d’aquest any es pugui resoldre l’acumulació que hi ha.
El regidor d’Urbanisme, Marc Aloy, ha assegurat que «el pressupost del 2018 millorarà l’estat de les edificacions del parc d’habitatges amb la incorporació de quatre persones destinades al control i seguiment de les seves condicions amb un cost salarial que supera els 120.000 euros».
A més, «hi haurà un augment del 50% de la partida destinada a execucions subsidiàries fins arribar als 150.000 euros, que permetran més eficiència per resoldre problemes de seguretat i infrahabitatge».
Es tracta d’un impuls necessari perquè la situació és de col·lapse. L’Ajuntament havia previst que el 2012 tots els edificis de més de 40 anys havien d’haver passat la Inspecció Tècnica d’Edificació (ITE) i, segons les darreres dades facilitades, encara no ho han fet el 65%. L’actualització de dades s’està gestionant ara, ha assegurat el govern municipal.
Per tal de sortir de l’atzucac que suposa tenir el 65% de les inspeccions tècniques d’edificis de més de 40 anys pendents quan ja s’han superat dues vegades els terminis previstos (vegeu Regió7 del dia 1 d’octubre del 2016), l’Ajuntament ha pres mesures per relaxar els terminis i reforçar el personal que hi destina.
La incorporació de personal arriba després que durant anys no es pogués fer front a aquesta situació amb la plantilla congelada sense poder fitxar ningú més. Així que el que s’ha hagut de fer és intentar reestructurar l’operatiu amb les eines disponibles. El nou organigrama funcional aprovat el 21 de juliol del 2016 assignava més recursos humans a les inspeccions.
Uns reforços que han de contribuir a resoldre la paradoxa que suposa que hi hagi un elevadíssim incompliment de les inspeccions que s’havien programat i ser, alhora, una de les ciutats catalanes amb el grau de compliment més alt del deure de conservació d’edificis, ja que molts ajuntaments s’hi han posat més tard i amb menys intensitat.
L’obligatorietat de superar l’examen es va començar a aplicar fa 11 anys
Els edificis construïts entre el 1948 i el 1967 són els darrers sobre els quals l’Ajuntament de Manresa ha informat que s’han incorporat al grup que han de tenir la Inspecció Tècnica d’Edificis (ITE) passada.
Això va generar 2.507 inspeccions pendents que l’Ajuntament no es va poder empassar.
Des que va entrar en vigor a Manresa l’obligatorietat de passar la ITE, el 2007, s’ha hagut de fer front a una complexa tramitació ideada per garantir la seguretat dels que hi viuen i de la resta de ciutadans.
L’acumulació d’expedients ha estat progressiva des que es va posar en marxa aquesta iniciativa de l’Ajuntament després que 88 persones haguessin de ser desallotjades per esfondraments de finques.
El primer any d’aplicació de la revisió obligatòria es van fer 326 requeriments, dels quals en van quedar sense tancar 77. El 2008 en van quedar oberts 92; el 2009, 183; el 2010-2011, 266; el 2012, 338, i el 2013-2014 l’acumulació ja era tan gran que no es van fer gairebé requeriments. Concretament se’n van fer 4 entre els 2 anys, en comptes dels més de 300 anyals que hi havia de mitjana.
Noves sol·licituds
La situació s’ha vist agreujada a mesura que es feien noves sol·licituds (a requeriment de l’Ajuntament o per iniciativa privada) i, per contra, cada vegada es dedicava menys personal a la seva tramitació i resolució, a causa de les mesures de contenció de la plantilla municipal.
El resultat va ser que es va formar un tap amb els expedients que generava un problema important. L’Ajuntament es ratifica en la seva decisió de continuar prestant aquest servei d’inspecció tècnica d’edificis, malgrat la singularitat que això representa a escala de país, perquè considera que és bo per a l’interès general de la ciutat que aquesta competència sigui exercida per l’administració més propera al ciutadà, que és la municipal.
Manresa pionera
Aquesta situació es dóna perquè Manresa va ser pionera en l’establiment d’una ordenança municipal reguladora del deure de conservació dels edificis.
Va ser el 2007, després de l’esfondrament d'una part del bloc de pisos del número 16 del carrer de les Escodines amb membres de cinc de les sis famílies residents a l’interior i, miraculosament, sense danys personals. A partir d’aquí es va posar en marxa la maquinària municipal i es va establir un model propi d’ordenança.
