El Pla Especial Urbanístic dels Camins de Manresa, aprovat per unanimitat en el darrer ple municipal, obre la porta als propietaris de sòl rústic a restringir el pas de ciclistes en les vies rurals de menys de dos metres d'amplada.

El pla «recomana la restricció del dret de pas públic de bicicletes en tots aquells camins de la xarxa que no tinguin una amplada adequada, és a dir aquells camins que no arribin a un mínim de 2 metres d'amplada».

O sigui, el document estableix que no són per a ciclistes.

El govern municipal, però, vol deixar clar que el Pla és un document urbanístic, i no una ordenança. Així que, d'entrada, «no hi haurà Policia Local controlant» que aquesta recomanació es compleixi.

El document establirà, un cop passi d'estar aprovat provisionalment per l'Ajuntament a tenir el vist-i-plau definitiu de la Generalitat, que «els propietaris de camins estrets podran demanar autorització per col·locar cartells de restricció de pas per a ciclistes o l'Ajuntament en podrà col·locar», segons ha aclarit el govern municipal.

Per contra, a tots els camins de la xarxa de vianants proposada que tinguin una amplada mínima de 2 metres, s'hi estableix el dret de pas públic per a les bicicletes. Mai anteriorment no s'havia desenvolupat cap figura de planejament destinada a regular de forma global la xarxa de camins rurals de Manresa o a fixar criteris per a la seva gestió. La xarxa de camins existents a Manresa és fruit tant de l'antiga xarxa de comunicacions anterior al segle XIX -la xarxa de camins existent abans del desenvolupament de la primera xarxa de carreteres- com de l'evolució de la xarxa de camins al servei de l'explotació agrària, forestal i ramadera del territori.

Cap camí ramader

D'acord amb l'inventari de camins ramaders classificats del departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya, al terme municipal de Manresa no hi ha cap camí ramader classificat, sigui inventariat, en tràmit o aprovat.

El pla pretén garantir i regular l'accessibilitat rodada del sòl no urbanitzable al servei del desenvolupament econòmic i de la vigilància dels espais agroforestals. També, els desplaçaments dels ciutadans per l'espai no urbanitzable en resposta a la demanda social de lleure i coneixement en els espais rurals i naturals.