Quan l'economia millora, les armes són més eficaces al camp de batalla. Els canvis del segle XIV en són un exemple, i les armadures i les espases van experimentar millores importants. Un factor clau d'aquesta evolució va ser la creació dels gremis dels ferrers. Abans d'aquest punt d'inflexió en l'economia, cada ferrer intentava sobreviure separadament fabricant les armes i els estris que podia vendre. Quan es van unir, a través dels gremis, van tenir una bossa comuna. Més seguretat i benestar per als treballadors del ferro. Després de la desfilada del carrer del Balç, els visitants van poder assistir a una petita classe d'història sobre l'art de la guerra a la baixa edat mitjana.

Els ferrers van tenir temps per experimentar i per elaborar protecció i millors armes per matar en les guerres. El segle XIII, subjectar una espasa no era tan fàcil. Els cavallers no podien articular els dits amb les cotes de malla. Un segle més tard, els ferrers -un sector clau en l'època històrica a què es remunta la Fira de l'Aixada- fabricaven armadures molt més elaborades i, per fi, els militars van poder moure els dits. Un detall simple que va ser determinant. El segle XIV, l'armadura pràcticament no cobria l'esquena perquè era considerat deshonest atacar pel darrere. El segle següent sí que es va començar a cobrir l'esquena perquè a l'hora de fer la hi va deixar d'haver aquesta «cortesia».

El casc de les armadura també va experimentar canvis importants. Al segle XIII, cobrien tot el cap i l'obertura dels ulls reduïa el camp de visió. El casc que portaven els cavallers cent anys després podia retirar-se la part del davant, i d'aquí ve la salutació militar. El president de l'associació Feodorum Domini, Enrique Villuendas, explica que la indumentària de la gent a l'època té molts elements desconeguts «perquè les pel·lícules no tenen rigorositat històrica».

Les espases també eren més grans el segle XIII, i va ser determinant la creació de l'esgrima com a disciplina militar. Els cavallers, que eren entrenats des de petits, tenien la constitució d'un jugador de rugbi.