La campanya "Manresa et cuida" és el resultat d'una feina que la unitat de Sanitat de l'Ajuntament de Manresa realitza des de l'any 2011, per tal de donar compliment a la competència municipal de gestió el risc per a la salut derivat dels productes alimentaris en activitats de comerç minorista, venda directa d'aliments preparats al consumidor, producció d'àmbit local i transport urbà.
Així doncs, des de 2011 la unitat de Sanitat ha portat a terme d'un pla d'inspeccions d'establiments alimentaris minoristes de la ciutat i durant aquest temps ha pogut detectar una evolució en els nivells de risc i sobretot en els tipus de deficiències detectades. Si fa uns anys les deficiències eren bàsicament estructurals i de manteniment, que amb el temps s'han anat corregint i adequant a les normatives sanitàries i es detecta amb més freqüència són problemes majoritàriament relacionats amb manipulacions i pràctiques higièniques incorrectes als establiments.
Un cop feta la diagnosi, s'ha començat a actuar per tal de disminuir el risc alimentari dels establiments i augmentar la seguretat dels aliments que es comercialitzen a la ciutat. Per aquest motiu es llança la campanya "Manresa et cuida", que ha estat presentada aquest migdia per la regidora de Cohesió Social, Salut i Gent Gran, Mercè Rosich; la cap d'Unitat de Sanitat, Elisenda Solsona; i la tècnica de Sanitat Marta Reyes.
En la roda de premsa, la regidora Rosich ha afirmat que la campanya pretén que els consumidors "tinguin criteri propi i siguin protagonistes a l'hora de triar on compren aliments o quins restaurants van. No és una campanya contra ningú, sinó a favor de nosaltres mateixos".
Elisenda Solsona ha afirmat que, pel que fa als consumidors, la campanya "els dona eines perquè puguin valorar si un aliment és prou saludable i higiènic", mentre que pel que fa a responsables o treballadors d'establiments, se'ls ofereix una formació específica per a ells, que ha despertat molt interès. "Ja tenim llista d'espera d'aquests cursos, cosa que demostra l'interès que tenen persones que ens serveixen als restaurants o que ens tallen la carn a la carnisseria, per exemple, per formar-se", ha explicat Mercè Rosich.
Per la seva banda, la tècnica Marta Reyes ha assegurat que l'objectiu és "que el consumidor se sentir inerpel·lat i que s'impliqui també en les accions de compra, en referència a la qüestió de l'alimentació".
La campanya s'ha plantejat, doncs, a diversos nivells:
-Per una banda, la campanya s'adreça a la ciutadania en general, per tal de generar consciència que les nostres actituds i criteris de compra són bàsics per fer avançar els establiments cap a pràctiques i manipulacions més higièniques. En aquesta línia, elaborat un tríptic informatiu que explica resumidament quina és la tasca que es fa des de l'Ajuntament sobre el control i vigilància dels establiments alimentaris i quin és l'estat del comerç d'alimentació de la ciutat, i dona algunes eines per obtenir més informació sobre seguretat alimentària. Aquest tríptic ja s'ha començat a repartir per totes les bústies de la ciutat i també s'ha elaborat un cartell de la campanya que ser&agr ave; repartit pels comerços, així com mupis i informació a la web municipal
La campanya vol fer incidència en donar a conèixer el servei que vetlla per la seguretat dels aliments que es posen a la venda a la ciutat i, d'altra banda, insisteix en la importància de la implicació de tots els consumidors en la seguretat alimentària.
Paral·lelament, és previst organitzar una xerrada oberta a la ciutadania sobre consum i aliments, que es durà a terme el mes d'abril, per tal que els ciutadans vagin adquirint coneixements que els permetin ser més crítics i responsables en les seves actituds de compra.
-D'altra banda, coincidint amb la campanya, des de fa uns mesos es va una línia de treball adreçada als professionals del sector, els titulars i treballadors dels establiments minoristes d'alimentació de la ciutat. Arran de la detecció de deficiències en les manipulacions i pràctiques higièniques, es va oferir de forma gratuïta formació de manipuladors d'aliments, que va tenir molt èxit. Es va dur a terme un curs de nivell inicial de manipulador d'aliments i un altre d'específic sobre autocontrols. En tots dos cursos es va lliurar certificat de formació, un termòmetre i un kit de control del clor per ajudar a implementar els coneixements adquirits.
La intenció de l'Ajuntament és continuar oferint aquesta formació ja que es considera que augmentar els nivell de coneixement de les bones pràctiques farà més segurs els aliments que tots consumim. Aquest mes de març tindrà lloc el proper curs, que ja ha exhaurit les places, i n'hi ha dos mes de previstos, el juny i l'octubre. Es pretén mantenir aquesta formació almenys fins al 2020 per tal que tothom qui ho desitgi es pugui formar adequadament i oferint un curs de segon nivell i algun d'específic segons les demandes que es rebin.
Els resultats del pla d'inspecció
L'estudi sobre nivell de risc alimentari dels establiments minoristes de Manresa ha donat com a resultat que la majoria (55,7%) tenen un risc baix, mentre que el 44% tenen un risc mitjà, i només el 0,3% un risc alt. Les dades s'han obtingut després d'haver visitat més de 650 establiments minoristes d'alimentació que consten al cens municipal.
La majoria d'establiments avaluats (43%) són bars i restaurants, seguit de fleques, forns i pastisseries (16%), botigues de queviures (15%), carnisseries (13%), establiments de fruites i verdures (5%), botigues de llaminadures, fruits secs i herboristeries (4%), peixateries (4%) i establiments de menjar per emportar (1%).
L'objectiu del pla d'inspeccions ha estat controlar i vigilar els establiments alimentaris, aplicant els protocols i les valoracions del risc alimentari (consensuats amb la Diputació de Barcelona per tal homogeneïtzar les inspeccions amb el municipis veïns de les comarques de Barcelona) per tal d'actuar de forma permanent sobre els establiments que presenten un risc més alt en cada moment amb transparència i rigor. Aquests documents de treball estan disponibles a la web municipal (www.manresa.cat/sanitat) i són una eina útil per a aquells establiments que es volen autoavaluar i avançar-se a corregir deficiències i saber què és el que es valora a tots els establiments.
Cal tenir present que, en els valors obtinguts de les valoracions del risc alimentari (VRA), es tenen en compte diferents factors:
1. Tipus d'establiment i productes a la venda.
2. Estat de les estructures i equipaments de l'establiment.
3. Processos i procediments que es realitzen a l'establiment.
4. Aplicació dels autocontrols (documents obligatoris que descriuen i registren les pràctiques, proporcionen l'entorn bàsic i les condicions necessàries per a la producció d'aliments segurs a cada establiment).
