Una trucada inesperada l'estiu de l'any passat li va donar la certesa que estava sobre la pista correcta. «No busquin més perquè l'Isidre i la Dolors van refer les seves vides», va afirmar una veu masculina que, pel seu to, semblava la d'un home que tingués més de 30 anys. Aquesta frase va sonar en el mòbil del detectiu barceloní Josep Maria Oliver, que investiga des de fa 25 anys la desaparició de l'Hospital Sant Joan de Déu d'Isidre Pires Òrrit i de la seva germana Dolors el 1988. Creu que ara, quan han passat 30 anys de la desaparició, està a prop de resoldre el cas. Ha contractat més personal per intentar demostrar en els propers mesos la principal hipòtesi, que un parent del pare se'ls va endur a un altre país de la Unió Europea.
El mòbil d'Oliver va sonar quan estava investigant el cas a la ciutat d'un país de la Unió Europea on sospita que viuen l'Isidre i la Dolors, i que no vol revelar de moment per no perjudicar la recerca. «Donem total credibilitat a la trucada perquè ens va donar detalls que només podrien saber el nen i la seva germana adolescent, o qui hagués estat implicat en la desaparició», explica el detectiu. Més intriga en un cas envoltat de misteri. Isidre Pires Òrrit, que tenia 5 anys, era ingressat al centre hospitalari per una estomatitis, i la seva germana Dolors, de 17, li feia companyia la matinada que van desaparèixer, el 5 de setembre de fa tot just tres dècades. Un cop l'home que era a l'altra banda del telèfon va verbalitzar tot el que li havia de dir, va penjar.
Oliver va comprovar que la trucada s'havia fet des d'un bar, però un cop s'hi va desplaçar, ningú sabia res de l'home que havia utilitzat el telèfon, ni hi havia cap càmera de seguretat enfocant l'aparell. La pista no el portava més enllà d'aquell bar. Tot i això, per al detectiu barceloní és un gran avenç i posa en evidència que la hipòtesi que ha seguit des del principi és la correcta i que, a més, és a prop de resoldre el cas. S'hi va desplaçar, juntament amb la seva filla Alexandra, que també és investigadora privada i treballa amb el seu pare, i una de les germanes dels joves desapareguts. «La trucada es va produir perquè ens vam desplaçar a aquesta ciutat i vam fer una recerca de forma intensiva i vam deixar el nostre número de telèfon a les persones amb qui parlàvem», explica.
Podrien estar vius
Tot i que no pot afirmar-ho amb rotunditat, la investigació que manté oberta Oliver sosté que els germans encara podrien estar vius i van començar una nova vida amb altres identitats, i per això és tan difícil seguir el rastre dels germans de Manresa desapareguts. Com que deuen tenir un altre nom, les xarxes socials serveixen de poc en la recerca i, segons el detectiu, les persones que, segons les sospites, podrien conèixer els detalls de la desaparició, no tenen perfils o el tenen totalment privat. Darrerament Oliver ha contractat els serveis d'una antropòloga, metges forenses i un equip d'advocats per aprofundir en el cas i continuar la investigació.
Un dels altres punts que, segons el detectiu, està envoltat de misteri és la forma en què consta el pare dels germans desapareguts en el registre civil del seu país d'origen, Portugal. El pare, Alfredo Pires, que va morir de càncer dos mesos abans que desapareguessin l'Isidre i la Dolors, mai no va tenir la nacionalitat espanyola, i periòdicament havia de renovar el permís de residència. «Avui, el pare encara hi apareix, i no consta que hagi mort ni que tingués els 15 fills que va acabar tenint amb Maria Òrrit quan vivia aquí. Evidentment va morir, i no estic dient que ningú suplantés la seva identitat. Però sí que és molt curiós que entre dos països veïns hi hagi tan poca comunicació. És estrany, i si ets fill o filla d'un pare estranger potser ho tindràs més fàcil per entrar a l'altre país», conclou.
La investigació
La mare dels joves desapareguts, Maria Òrrit, es va adreçar al despatx del detectiu quan feia cinc anys que havien desaparegut dos dels seus fills, després de les referències que li havia donat el seu advocat. «Quan em va explicar el cas i vaig veure la situació familiar vaig pensar que l'havia d'ajudar perquè havia de mantenir els altres fills, en va arribar a tenir 15, i tenia els ulls inflats de tant anar amunt i avall per intentar de trobar l'Isidre i la Dolors», recorda. Per aquest motiu va acceptar el cas sense cobrar.
Oliver va descartar des del principi els rumors i la implicació d'algú de dins de l'hospital. Es va centrar en l'entorn de la família del pare, i des de llavors no ha abandonat aquesta línia d'investigació. El jutjat número 1 de Manresa va reobrir el cas el setembre del 1994, a instàncies d'Oliver, per avançar en la investigació i poder interrogar el personal del centre hospitalari i familiars per part de pare. La finalitat: reconstruir el modus operandi de la fugida. La investigació de la policia, durant el primer any de la desaparició, simplement va concloure que havia estat una desaparició voluntària sense aportar proves. Abans del 1994, havien reobert el cas en un parell d'ocasions sense obtenir resultats satisfactoris.
La nova investigació judicial va mobilitzar la Interpol amb l'objectiu de buscar els familiars del pare a l'estranger, ja que en tenia a França i al seu país natal, Portugal. «No van trobar els parents lusitans, indicant que se'n desconeixia la residència actual. Als de França sí que els van localitzar», explica el detectiu.
Tot i que aquella nova investigació judicial no va servir per localitzar els menors, va ser útil perquè el detectiu avancés i no abandonés la línia d'investigació en la qual estava treballant. «S'ha fet força feina i hi hem aplicat totes les tècniques al nostre abast per determinar com es va dur a terme la fugida. Els dies anteriors i les hores posteriors són molt importants en una desaparició. Què hem fet? Tenim la certesa absoluta que després de marxar, i un temps després, continuaven vius, i vam reconstruir el pla per fugir», afegeix.
Oliver deixa clar que té els recursos d'un detectiu privat i que en cap cas no pot intervenir en una investigació tal com ho fan els Mossos d'Esquadra ni la policia judicial, perquè ell i el seu equip no tenen autorització per fer moltes de les intervencions que es fan en les investigacions policials. «La nostra voluntat és trobar l'Isidre i la Dolors perquè pensem que estan vius. Des del punt de vista de la investigació criminal veiem que hi ha una sèrie de coincidències que ens porten a aquest raonament».
La fugida
El dia anterior a la desaparició van canviar Isidre Pires d'habitació i el van recol·locar en una en què no hi havia cap pacient més. Era el moment. Si una tercera persona va planificar el pla per fugir, com sabia on eren? El dia anterior, un familiar que mai va visitar el nen va trucar a la mare i li va demanar «insistentment» el número de l'habitació. La mare dels joves, Maria Òrrit, i la seva sogra no es portaven bé i els parents del marit li havien insistit -poc abans de morir el seu marit- que havia de donar en adopció alguns fills perquè ella sola no se'n podria fer càrrec de tots.
A la germana gran desapareguda, que seguia escrupolosament les instruccions d'un familiar per part del pare, li van prometre, segons el detectiu, una vida millor. «Aquell pla a l'hora indicada, que sospitem que devien ser entre les 5 i les 6 del matí, s'havia d'executar ràpidament. Quan van veure que no hi havia ningú vigilant, van aprofitar per marxar, i ho van fer, segurament, per la sortida d'urgències. Van pujar al cotxe i van marxar», segons la investigació. L'explicació de per què la Dolors es va deixar les ulleres, segons Oliver, és perquè va haver d'actuar molt ràpidament, i amb l'adrenalina del moment no hi va pensar. No creu que passessin per un procés d'adopció perquè hauria fet falta els noms reals. Tot i els avenços d'Oliver, el cas dels germans Pires Òrrit continua sent un misteri.
