L'educadora emocional i clown Paqui Borjas (Súria, 1963) rebrà dijous que ve el premi Maria Casajuana, que atorga ERC el Dia Internacional de la Dona, pel seu compromís amb nens més desafavorits i la violència de gènere. Lidera el projecte Expressa't, on resol conflictes emocionals a través del teatre i la dansa. Interpreta habitualment un personatge de clown en espectacles que posen de manifest injustícies socials.

Ajuda altres persones a través de les arts escèniques. Aquesta faceta i el seu compromís social l'han portat, per exemple, a fer classes de tango per a víctimes de la violència de gènere. Com pot ajudar el ball a dones que han viscut aquesta realitat?

Ho feia a través d'entitats que treballaven amb dones víctimes de violència de gènere. No hi anaven només dones de Manresa, sinó d'altre llocs i amb perfils molt diferents, d'edats molt diverses i de procedències, també, diferents. Algunes eren dones perseguides i quan sonava el telèfon al mig de classe es respirava certa angoixa perquè en alguns casos el marit estava a punt de sortir de la presó. N'hi havia que no eren de Manresa i que venien perquè havien fugit. La mirada d'aquelles dones era una barreja de tristor, por i manca d'autoestima. Fèiem classe de tango perquè és un ball passional amb el qual cal fer cada passa amb determinació.

Vostè interpreta un personatge de clown en espectacles i performances. Com s'ho fa perquè el seu clown sigui tan activista?

El clown que interpreto, i que es diu Claudina, no parla. És expressió gestual únicament. Treballo amb nens petits i és realment màgic perquè amb el nas puc entrar en el món dels més petits. També he interpretat la Claudina entre persones grans, en col·laboracions amb Creu Roja, i és una gran satisfacció veure les seves mirades quan faig de clown. Entro a l'ànima de la gent.

I amb el personatge de clown també treballa amb nens amb síndrome autista.

Sí. I és increïble veure com amb el nas també puc entrar en el seu món. A vegades els educadors fallen en aquest punt a l'hora de tractar amb nens autistes.

I és un personatge que denuncia situacions injustes.

I molt dures. Aire és un espectacle, el vaig crear juntament amb tres noies més i que denunciava la situació que viuen moltes dones. En l'espectacle, que s'ha representat diferents vegades en el marc del Dia de la Dona, hi apareix l'escena d'una violació. Tot i que són personatges i situacions còmiques, no és un espectacle per riure sinó per prendre consciència. També estic compromesa amb els nens refugiats i per aquest motiu vam fer un espectacle a Sant Joan de Vilatorrada tractant aquesta problemàtica i he participat en el festival solidari i a la caravana solidària per la pau de Pallassos Sense Fronteres.

Hi ha poques dones pallaso. Per què?

Associem els clowns amb els homes. Suposo que és per certa vergonya a mostrar-se. Com que aviat serem el Dia Internacional de la Dona reivindico les pallasses. Hi ha dones amb un increïble sentit de l'humor increïble, i crec que és una eina màgica.