Segons que ha pogut documentar el grup municipal del PSC, el Tribunal Català de Contractes del Sector Públic, organisme que depèn de la Generalitat, ha anul·lat el plec de clàusules del concurs que l'Ajuntament de Manresa va convocar el juliol de 2017 per adjudicar un nou contracte del Servei de manteniment de l'enllumenat públic i semàfors, i de l'obra de millora de diferents sectors i instal·lacions del municipi, valorat en un total de 5,5 milions d'euros.

Segons ha afirmat el president del grup municipal del PSC, Felip González, en un comunicat, la resolució de Tribunal Català de Contractes «és molt contundent, extensa i carregada de doctrina del mateix Tribunal i d'altres organismes competents. Un cop analitzada en primera lectura el que està molt clar és que el Tribunal ens obliga a un redactat molt més contundent perquè no existeixi cap risc de 'favoritisme i arbitrarietat' com el que havia denunciat l'empresa al·legant».

El Tribunal Català de Contractes va emetre una resolució (el 21 de març passat), que el PSC va conèixer ahir, i en la qual s'estimen «totes» les al·legacions presentades per l'empresa Electricitat Boquet SL (Mataró) i s'acorda «anul·lar» els plecs, «havent-se de convocar una nova licitació».

De fet, el tribunal ha trigat més de sis mesos a fallar contra l'Ajuntament, temps en què el calendari del concurs ha estat suspès per ordre del mateix Tribunal.

Segons Felip González, «si li afegim a aquests sis mesos d'interrupció del procés, tot el temps que serà necessari per redactar i aprovar un nou plec i per obrir un nou concurs, sembla que les millores anunciades per aquest 2018 s'endarreriran i trigaran mesos a ser una realitat».

El Tribunal Català de Contractes falla sobre diversos aspectes del Plec de Clàusules, i posa en dubte, en primer lloc, la distribució del contracte en tres grans lots. Una decisió que els juristes consideren en la seva resolució que no ha estat suficientment justificada per l'Ajuntament.

Però la part en què, segons interpreta el PSC es perjudica més l'objectiu d'impedir una possible arbitrarietat per part de l'Ajuntament en aquest concurs, radica en el fet que la concessió limiti una possible baixa sobre el preu de licitació a només un 10%. Més d'un 10 % de rebaixa es considerava en el plec de clàusules (ara anul·lat) «una baixa anormal o desproporcionada» que no obtindria puntuació a favor de qui la fes.

Segons la resolució, delimitant tant aquesta baixa a una xifra en concret, podia passar que totes les empreses optessin directament a proposar la rebaixa màxima i, per tant, que aquesta part de la puntuació del concurs deixés de tenir una incidència real en la tria final de l'empresa guanyadora.

Valoració subjectiva

Així les coses, segons el PSC, el tribunal ve a defensar la teoria que, un cop totes les empreses fan la mateixa rebaixa econòmica, passa a adquirir una excessiva rellevància la part del concurs en què es fa una valoració subjectiva del pla d'execució d'algunes de les obres. I afegeix que es tractaria d'«una valoració subjectiva que, a més a més, el tribunal també falla que no està prou ben argumentada ni definida».

El polític socialista explica que sobre això la resolució és molt explícita: una cosa és que hi hagi alguns paràmetres de valoració subjectiva legals en qualsevol concurs i una altra cosa és «confondre o identificar els criteris de valoració dependents d'un judici de valor amb criteris mancats de paràmetres i excessivament amplis que atorguin a qui en faci l'anàlisi una llibertat il·limitada de valoració i decisió sobre les propostes licitadores».