La infermera i psicòloga Aida Camps Gómez (Manresa, 1980) és la responsable acadèmica de simulació a la UManresa i la coordinadora del congrés que s'hi celebra fins dissabte.

Què és la simulació clínica?

El que fem amb la simulació és crear una sèrie de normes i de principis per crear un entorn de seguretat perquè la persona pugui prendre moltes decisions en un espai que recrea una situació clínica real. Avui [ahir per al lector], per exemple, al congrés s'ha fet la simulació d'un procés postquirúrgic amb un element molt important, que és la seguretat del pacient. Dues professionals han actuat com ho farien en el seu dia a dia prenent unes decisions i fent unes accions. A partir d'aquí, hem fet una anàlisi de quines coses s'han fet bé i quines malament. La simulació seria tot aquest procés.

Fa molt que es practica?

Sí. Quan parles amb els professionals i amb universitats, feia molts anys que en feien. La diferència és que la simulació, ara, s'entén basada en uns estàndards que permeten fer les coses des d'una metodologia d'aprenentatge reglada i controlada, perquè hi hagi uns resultats de transferència a la realitat, cosa que abans no passava perquè no arribaven al nivell de realitat d'avui en dia.

D'on neix?

De l'associació a la seguretat del pacient. És la disminució d'errors. Hi va haver un informe el 2011, «Errar es humano», que parlava que molts dels errors mèdics que es produïen als hospitals eren per errors dels equips clínics: metges, infermers, auxiliars, zeladors... Cada dia, als Estats Units, moren 300 persones per errors clínics. Això ha fet sorgir una metodologia que el que fa és observar l'error, no amagar-lo, i analitzar-lo per apoderar els professionals d'un millor aprenentatge.

És l'experiència elevada al coneixement.

Exacte. I, sobretot, que tinguin aquest espai per reflexionar, cosa que el dia a dia no ens permet fer en la pràctica assistencial. Això, pel que fa als professionals i, en el cas dels alumnes, és ajudar-los perquè el salt entre la teoria i la pràctica no sigui un pont tan llarg i complicat sinó que estiguin més a prop l'una de l'altra.

A nivell de Catalunya i d'Espanya, es pot dir que la FUB és pionera en aquest tema?

Sí. És evident que a l'Estat hi ha altres entitats que estan fent simulació, però sí que és veritat que som pioners a l'hora d'instaurar-la d'una forma transversal a tots els graus, i també d'una forma sistemàtica, aspecte que és més dificultós i que no totes les institucions tenen. Tenim el primer màster universitari. Podem dir que Manresa s'ha posicionat en un dels llocs capdavanters.

Quin és el punt fort del congrés que la Societat Espanyola en Simulació Clínica i Seguretat del Pacient ha decidit fer a Manresa?

No és tan sols que fem pràctica i simulació, sinó com fem que hi hagi més investigació i que faci un salt qualitatiu amb la tecnologia que ens acompanya.

És l'activitat acadèmica més important de les que ha acollit la FUB mai fins ara?

Sí.

Què significa per a la FUB poder acollir aquest congrés?

Quan l'any passat vam guanyar la convocatòria va ser un moment de felicitat. Sobretot, perquè sabem que això significarà, també, un procés d'aprenentatge i de creixement per a nosaltres.