El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha desestimat el recurs de l'empresa Postes y Maderas SA (PYMSA) contra l'acord de ple que va permetre aprovar el Mapa de Capacitat Acústica de Manresa. PYMSA el va impugnar per aconseguir que en les parcel·les que ocupa, al barri de Valldaura, fos admissible un nivell de soroll superior al que fixa el mapa.

L'Ajuntament ha celebrat la decisió del TSJC, que «avala el Mapa de Capacitat Acústica de la ciutat» aprovat al ple del 19 de març del 2015. Aquell mateix any, PYMSA va interposar un recurs contenciós administratiu amb el qual perseguia la impugnació d'aquest acord de ple per no estar d'acord amb la limitació del soroll establert a les parcel·les que ocupa. L'any passat, el fet de superar els límits de soroll a la zona on és de manera reincident va portar l'Ajuntament a sancionar l'empresa amb multes de 15.001 euros.

L'acord amb PYMSA

En la valoració sobre la decisió del TSJC, el consistori ha volgut recordar l'acord a què va arribar amb PYMSA l'any passat, després d'un llarg litigi mantingut amb l'empresa, que, ara, encara pot interposar un recurs de cassació davant la sala tercera del contenciós administratiu del Tribunal Suprem.

A partir de l'acord amb l'Ajuntament, PYMSA va modificar la seva activitat el desembre passat i «va abandonar la part de producció que comportava el tractament de pals amb creosota, de manera que en aquest moment utilitza únicament sals hidrosolubles, que és una activitat menys contaminant i menys sorollosa. Amb aquest canvi d'activitat, l'empresa preveu el compliment dels nivells d'immissió sonora», apunta el consistori.

Ahir, veïns de l'empresa, que fa 40 anys que batallen perquè marxi a un altre lloc per no haver-ne de patir la pudor, el soroll i el fum, van celebrar la decisió del TSJC. Alhora, van explicar que el fet que PYMSA no tracti pals de fusta amb creosota -considerat un possible agent cancerigen- des del desembre passat ha suposat un canvi abismal pel que fa al fum i a la pudor, si bé, apunten, el cap de setmana encara senten olor de creosota perquè deixen camions carregats amb pals tractats amb aquest protector de la fusta aparcats a l'interior de la propietat de l'empresa de divendres a diumenge, fins que dilluns se'ls emporten. Puntualitzaven que, de totes maneres, la molèstia no és comparable amb la que havien de patir cada dia quan tractava la fusta amb la creosota.

Soroll: igual però menys temps

Quant a tema de soroll, van contradir el que afirma l'Ajuntament que, amb la limitació de l'activitat al tractament de la fusta amb sals hidrosolubles, «l'empresa preveu el compliment dels nivells d'immissió sonora». Asseguraven que la intensitat del soroll és la mateixa que sempre perquè les vagonetes i toros mecànics per portar la fusta d'un lloc a l'altre són els mateixos. I afegien que la millora ve donada per la reducció de la producció, que fa que hagin d'aguantar molta menys estona que abans aquest soroll. És a dir, que ha canviat la durada, però no la intensitat.