Manresa ha acollit aquest cap de setmana passat, per primera vegada i aprofitant que és Capital de la Cultura Catalana 2018, el Recercat, una jornada anual de cultura i recerca local dels 125 centres d'estudis que hi ha actualment als territoris de parla catalana, amb més de 45.000 associats.

Amb referències constants a Lluís Puig, exconseller de Cultura i expresident de l'Institut Ramon Muntaner, una de les institucions organitzadores, si hi ha quelcom per a què serveix Recercat, que arriba a la 14a edició, és per demostrar la bona salut dels centres i instituts d'estudis. Els handicaps? Els de la majoria d'entitats: l'econòmic i la manca de relleu. El resum? Que, tot i els punts en comú, les entitats són tan diverses com ho són les terres de parla catalana, d'Andorra a la Franja, passant per les Balears i els País Valencià.

Una oportunitat

La carpa de 250 metres quadrats instal·lada a Sant Domènec va aplegar una dotzena d'estands organitzats per espais territorials i, en una mostra, trenta-cinc pòsters de projectes realitzats pels centres d'estudis, entre els quals Apugem la Persiana, del Centre d'Estudis del Bages, i Memoria.cat, de l'Associació Memòria i Història de Manresa. A la jornada de dissabte es van donar els dos premis del certamen, i entre divendres i diumenge s'han organitzat ponències, visites i exposicions.

L'historiador manresà Francesc Comas, president del Centre d'Estudis del Bages (CEB), entitat amfitriona, amb dos-cents socis i, que enguany celebra quaranta anys d'història, valorava que «per a Manresa [acollir Recercat]és una oportunitat per conèixer l'estat de la qüestió dels altres centres d'estudis i, a la vegada, perquè la ciutadania en pugui veure la vitalitat». Destacava l'interès de l'entitat que presideix perquè la carpa «fos al centre de la ciutat, tot i que el temps no acompanyi; que la gent tingués curiositat per entrar-hi i veure que el país té un teixit associatiu molt important i que és el que li dóna un sentit». Que els centres d'estudis són vius ho exemplificava dient que «fa quinze dies es va fer l'assemblea a Lleida i hi va haver l'alta de tres nous centres d'estudis». Situava la manca de gent jove com el principal repte del CEB.

El president de la Coordinadora de Centres d'Estudis de Parla Catalana (CCEPC) i vicepresident segon de l'Institut Ramon Muntaner, Josep Santesmases, destacava que la situació del país fa que «estiguem intervinguts i, a l'hora de fer pagaments, s'hagin de justificar i porti una mica més de burocràcia». Quant a la salut dels centres d'estudis, coincidia amb Comas en la manca de relleu. Remarcava la diferència abismal per a la història de qualsevol territori «si hi ha un centre d'estudis o no hi és» que es dediqui a fer recerca, i a publicar-la.

Regió7 va parlar amb presidents i membres d'alguns dels centres presents a Manresa. Bernat Campins, tècnic de l'Institut d'Estudis Baleàrics de Mallorca, nascut els anys 70, que, a diferència de la majoria, és un organisme que depèn del Govern de les Illes Balears. Eduard Barceló, president del Centre d'Estudis del Priorat, nascut el 2003 i amb un centenar de socis, que posava en relleu les limitacions econòmiques del centre, tot i «la bona salut i les ganes de tirar endavant».

El tema econòmic, l'escull

Antoni Prats, de la junta de l'Institut d'Estudis de la Marina Alta, nascut el 1986 i amb 600 socis, deia que tenir tants socis els comportava un esforç extra perquè «la distribució ens la fem nosaltres». Àngels Mach, presidenta de la Societat Andorrana de Ciències, nascuda el 1983 i amb 370 socis, lamentava que, sovint, les institucions no vagin més de la mà de les entitats. Ella també esmentava el tema econòmic com el principal escull. I és que, deia, «la cultura sempre és l'última opció en els pressupostos». Al seu costat, Joaquim Montclús, de l'Associació Cultural del Matarranya, explicava que «nosaltres depenem de l'administració aragonesa i, si fos per ells, si ens poguessin fer desaparèixer, millor». Maria Pilar Tarrada, membre de l'Institut d'Estudis Penedesencs, amb 960 socis i nascut el 1977, també comentava que «el tema econòmic és el nostre principal problema»