Una trentena d´activistes de la Plataforma d´Afectades per la Hipoteca i el Capitalisme del Bages (PAHC) ha aconseguit aquest dilluns aturar i ajornar el desnonament de Said, un manresà de 42 anys, i la seva família: la dona i els seus tres fills, una nena de 2 anys, un nen de 4 i una nena de 8. La família de Said viu de lloguer en un pis que és propietat d´un particular, al número 10 del carrer de Sant Joan d´en Coll de Manresa, i fa un any que no pot fer front al pagament del lloguer.

Avui dilluns, a les 9 del matí, una trentena d´activistes de la PAHC Bages s'han concentrat davant del domicili de Said per evitar el desnonament de la família. Cap a 1/4 de 10 han arribat membres de la comitiva judicial que havien d´executar el desnonament i davant la presència de desenes de membres de la PAHC, han decidit negociar amb la família i el propietari, amb la mediació d´una parella dels Mossos d´Esquadra. Finalment s'ha acordat ajornar el desnonament fins el dia 11 de juny.

Serveis Socials, que aquest dilluns no ha estat present a l´acció de la PAHC, va oferir un pis a la família, segons ha explicat el mateix Said a Regió. L´oferta, però, va ser refusada per la família «perquè és un habitatge que es troba al Xup i, per tant, queda lluny del barri i de l´escola dels fills» i perquè «és massa petit. Tots cinc no hi cabem».

Ara, tal i com han explicat fonts de la PAHC, el cas de Said està pendent de ser atès per la Mesa d´Emergència de l´Habitatge per tal de trobar una solució abans de l´11 de juny, la data prevista del desnonament. LA PAHC reclama que el pis que pugui oferir l´administració «sigui dins del barri i tingui unes mides adequades per a una família de cinc membres».

Aquest és el tercer intent per desnonar Said i la seva família. Els dos primers van ser aturats pels mateixos Serveis Socials de l´Ajuntament de Manresa, que van oferir als afectats el pis al Xup.

Said ha explicat que la seva dona no treballa i que ell, l´últim any, ha combinat feines de curta durada, amb l´atur i amb períodes sense cap prestació econòmica. Aquest matí es mostrava «espantat» per «no saber com acabarà tot això».

La concentració, un cop fet públic l´ajornament del desnonament, va acabar amb aplaudiments, abraçades i els càntics distintius de la PAHC:«si se puede!».