Manresa posa al descobert els tres itineraris sobre la repressió

Són només algunes de les xifres del que va representar per a Manresa la guerra civil, la repressió franquista i la deportació en els camps nazis. «Però no ens interessen només les xifres, sinó sobretot el nom i els cognoms de les persones que ho van patir, per adonar-nos encara més de la transcendència del que va suposar», constatava aquest diumenge l'historiador manresà Joaquim Aloy, en la presentació dels Espais de Memòria, que engloben tres itineraris pel centre de la ciutat per difondre la història més recent de la ciutat.

La presentació va consistir en una visita guiada per alguns dels espais més emblemàtics que s'inclouen en els tres itineraris, anomenats «La memòria de la guerra civil», «La destrucció del patrimoni: esglésies enderrocades» i «Homenatge als deportats manresans als camps de concentració nazi». La visita per aquests indrets es pot fer tant de manera física com virtual, des dels dispositius mòbils, gràcies a una aplicació que es pot descarregar a la plataforma izi.travel (fent la cerca per Manresa). En aquesta aplicació, es poden escoltar les audioguies que s'acaben de fer expressament per a cadascun dels tres itineraris. També es poden obtenir fent una lectura dels codis QR que s'han habilitat a cadascun dels plafons a visitar.

La pluja intermitent de diumenge al matí va perjudicar lleugerament la visita guiada, ja que no es va poder anar a tots a tots els espais previstos inicialment. Malgrat el mal temps, però, una cinquantena de persones van acudir a la visita, que era gratuïta i que anava càrrec dels historiadors Joaquim Aloy, Oriol Luján i Jordi Pont.

La comitiva es va parar a la placa commemorativa als deportats que hi ha a la plaça Sant Domènec; al carrer Pompeu Fabra (on hi havia l'antiga seu de la Maquinària Industrial de Manresa, reconvertida el 1936 en fàbrica per a material de guerra); al refugi antiaeri de la Renaixença; a l'escultura d'Amat-Piniella del Casino; a l'església de Crist Rei i a l'IES Lluís de Peguera (que va acollir un hospital militar i, després, els consells de guerra). També es va parar davant d'una de les cases on van néixer manresans deportats als camps de concentració nazis. Davant de cadascuna, s'hi ha situat una placa identificativa.

Abans de la visita, a causa de la pluja inicial, els historiadors van fer una explicació prèvia a l'interior de l'Espai Manresa 1522. «Totes les víctimes van morir per defensar les seves idees», va palesar Aloy, que va subratllar la importància de donar a conèixer a la ciutadania tots aquests espais «que moltes vegades es desconeixen», va afegir. «Ara, 80 anys després, encara estem descobrint les vicissituds de tots aquests manresans», va afegir Jordi Pont.

Al final de la visita guiada, Mercè Argemí, tècnica de Patrimoni de l'Ajuntament, valorava positivament l'acte. «Segurament, si no hagués plogut, hauria vingut encara més gent, però estem satisfets de la que ha vingut», va afegir. «A Manresa, tot el tema de la memòria històrica hem constatat que interessa molt, i que hi ha molta gent que ho segueix», va dir.

Amb les audioguies, Argemí va destacar que «la intenció és posar a l'abast de tothom un recurs perquè la gent pugui seguir lliurement els tres itineraris, per anar-los coneixent». A més, va indicar, «pretenem que sigui un recurs didàctic i pedagògic per als centres». A més a més, es vol ampliar horitzons i ja s'està elaborant un projecte amb material pedagògic, que es presentarà properament, per arribar encara a més públic.