El barri de Sant Pau és un món a part, com ho solen ser la majoria de barris apartats del nucli urbà, on la gent s'ho sent especialment seu. Segons el padró, l'1 de gener del 2017 hi vivien 475 persones. Una representació veïnal encapçalada pel seu president, Rafael López, ha denunciat la situació en què es troba el barri en general i el camp de futbol municipal i l'edifici annex en particular.

Els veïns retreuen a l'Ajuntament que ho vulgui deixar morir perquè, segons el nou pla general, passarà de ser zona esportiva a zona verda. Mentrestant, critiquen, són espais abonats a les bretolades, que impedeixen que els veïns puguin tenir un lloc digne per anar a fer esport o a esbargir-se, ni tampoc perquè hi pugui jugar la Unió Esportiva Sant Pau, el recuperat club de futbol del barri. Les seves queixes van començar fa un any, en el qual asseguren que s'han sentit ignorats.

A banda del camp de futbol, altres temes que els preocupen són la situació dels parcs infantils, la poca vigilància de la Policia Local i la deixadesa d'algunes voreres.

Fart de posar cadenats

En la trobada amb Regió7, acompanyen López, l'expresident de l'ens veïnal, Adolf Boniquet; Lluís Brocart, membre de la junta; Amèlia Hernández, membre del comitè de festes; Anna Villegas, dinamitzadora del Pla de Desenvolupament Comunitari, i David Muñoz, membre de la junta de la UE Sant Pau. De visita al camp de futbol, no costa adonar-se del mal estat en què es troba, talment com les instal·lacions veïnes, que han rebut més d'una visita dels lladres. Brocart explica que es fa farts de posar cadenats que l'endemà troba trencats, però que no pensa acotar el cap. Es nota que s'ho estimen i que els dol veure com està.

López comenta que «hem parlat diverses vegades amb l'Ajuntament i no es volen fer càrrec de res». Mentrestant, «nosaltres ho volem fer servir perquè és on, per exemple, fem la festa del soci l'1 de maig, amb botifarrada i alguna activitat». Destaca que «entre tots hi hem fet alguna millora per poder-hi entrar en cas de pluja i fer servir els lavabos, i hi tenim una mica de bar que s'ha fet servir sempre per a les festes que ha fet el barri». Però, no n'hi ha prou. «Ens van dir que ens ho podríem agafar nosaltres, però no podem perquè, com que és un lloc públic, hi va qualsevol i fan el que els dóna la gana. No hi podem comptar perquè no està en condicions».

El declivi, a partir del 2012

Boniquet diu que el declivi va començar amb la desaparició de l'equip de futbol, el 2012, i insisteix que l'oferta de l'Ajuntament perquè s'ho quedin els veïns no és factible. «Nosaltres no ens ho podem quedar en l'estat en què es troba ni per fer-ne el manteniment. El que podem fer és mirar que estigui net, però si entren uns brètols, et rebenten la reixa i et desmunten la teulada, jo no seré qui hi pujarà. El que ha de fer l'Ajuntament és posar-hi remei perquè això no passi». Han posat diverses denúncies, però no se'n surten.

L'únic que els queda

Villegas recorda què passarà amb el nou pla general. «La reivindicació del barri és que, ja que no té res, com a mínim, que no li prenguin aquest lloc». Muñoz s'hi afegeix. Explica que a l'estiu van decidir recuperar l'equip de futbol entre jugadors del barri i altres que hi havien jugat i es van reunir amb l'Ajuntament per notificar-l'hi. També van tenir una trobada amb el regidor d'Esports, Jordi Serracanta, «per demanar-li el nostre camp. Nosaltres volem jugar al barri perquè els nostres veïns ens vinguin a veure, que és una distracció més. Ens va explicar el tema del pla urbanístic i la intenció de fer-hi un parc i li vam dir que ens semblava bé, però que si havien d'estar quinze anys sense fer-hi res, no. Que no estigui com està ara». Actualment són vint-i-cinc jugadors i juguen al camp del Xup. Relata que van proposar al consistori posar una llicència al bar i arreglar el camp -que fa pena- i que ells ja se n'encarregarien de moure la canalla, d'organitzar partits i de tenir-ne cura.

Hernández posa com a exemple de la implicació dels veïns la neteja que hi van fer l'any passat. «Vam netejar tot el camp, que era una selva. L'Ajuntament no va fer res. Aquesta vegada que han fet malbé les instal·lacions, els veïns ho hem anat a arreglar, a netejar. És que no tenim res. Hi ha un parc infantil de dos metres amb un quadre de llum immens que és un perill, i l'altre parc no té accessibilitat». Boniquet hi afegeix la manca de vigilància de la Policia Local. Brucart ho resumeix dient que «ens tenen molt abandonats» i que això posa en perill el futur del barri. Com a exemple, esmenta que fins i tot el mossèn que anava a fer missa a Sant Pau va decidir anar-hi només un cop a l'any. Muñoz apunta que «paguem els mateixos impostos que al Passeig».