A l´hora que Pedrosa, Lorenzo i Dovizioso anaven per terra en un aparatós accident del Gran Premi de motociclisme al circuit de Jerez, diumenge al migdia Xavi Pallarès feia anar la planxa del frankfurt a tota pastilla. Ous ferrats, hamburgueses, daus de formatge de cabra, tires de bacó, panets oberts pel mig, les patates bullint a la fregidora... i la cursa als diferents aparells de televisió perquè «et pots quedar esperant que la gent vingui o pots fer alguna cosa per atreure-la».

El 2004, quan va obrir a la zona de les Bases, al Xavi era un genet solitari en un racó de la ciutat amb poca tradició de terrasses. «Recordo quan vaig anar a demanar permís: ´allà dalt?´, em van dir», apunta Pallarès: «Era la primera lluny del Passeig, però el temps m´ha donat la raó», afegeix: «I com més n´hi hagi, molt millor. Així fa caliu». De fet, apunta que fa un temps va parlar amb la gent de la Xixonenca perquè s´instal·lessin al barri, però l´operació no va fructificar.

Fa tres dècades, en aquest territori del nord de Manresa hi havia un munt d´horts, caminets, la via del tren i una fàbrica metal·lúrgica. Després es va iniciar una urbanització integral de l´indret i avui en dia s´hi despleguen més de mitja dotzena de locals de restauració amb cadires a l´exterior. «Manresa s´ha obert, ja no només hi ha les terrasses del Passeig, sinó també les d´aquí, les de la plaça Catalunya...», anota el responsable de Cal Xavi. I, en el seu cas particular, les pantalles han estat des de primera hora un reclam d´èxit, sobretot quan juga el Barça. «Avui hi ha clàssic, estarà ple», pronosticava al migdia mentre atenia la clientela.

«Aquest ha estat el primer hivern amb terrassa», explica Pallarès: «per tant, per a nosaltres, el balanç de l´any és bo, encara que ara hi hagi uns dies de pluja». La terrassa d´estiu ja té una certa trajectòria, però Cal Xavi encara no tenia permís per tancar els paraigües i habilitar la instal·lació per als dies freds: «ens feia falta una inversió de deu mil euros que, finalment, vam poder portar a terme».

Els establiments que ofereixen begudes o gelats no tenien ahir, un dia lleig i plujós, la mateixa fortuna que els que serveixen dinars. Molts restaurants del centre de la ciutat consultats per aquest diari tenien els menjadors atapeïts. A Cal Xavi, la terrassa estava pràcticament plena, amb més clientela fins i tot que a l´interior del local. El seu model de terrassa pot resistir millor les inclemències del temps.

Però Xavi Pallarès no vol deixar-se endur per condicionants que no pot controlar: «Sempre dic als meus treballadors que han de pitjar fort, hem d´anar sense por i fer coses per tal que la gent vingui a casa nostra. No ens podem quedar de braços plegats». Per això, cervesa, hamburguesa i futbol. O bàsquet. O motos. I molt rebombori a les xarxes socials.

«Les activitats que es fan a la ciutat haurien d´anar itinerant pels barris per tal de donar vida a tothom», sentencia: «Darrerament, hem tingut la fira Fora Estocs, el Carnaval... De mica en mica hi va havent-hi coses, però costa dinamitzar la zona». Tot plegat per intentar que les dinàmiques i els costums adoptin noves direccions i arribar a diferents punts de Manresa.

«No ens és indiferent que plogui, però cal moure´s, no t´has d´estar quiet», afirma Pallarès. De moment, ja té una terrassa que pot obrir tots els dies de l´any, ja sigui al bell mig de l´hivern o durant les jornades més caloroses de l´estiu. I té clar que «quan hi ha futbol, tant se val si fa fred o plou perquè sempre hi ha gent».