Sempre hi ha algú a la barra del Quimet, un punt de trobada i de referència per als manresans en el trànsit entre el Passeig i la plaça de Sant Domènec com a punt d´accés al nucli antic de la ciutat. Durant els estius, la seva és una de les terrasses més concorregudes de la cèntrica via arbrada de la capital bagenca. Fins i tot ahir al matí, amb un cel encapotat que descarregava a estones perdudes unes gotes esparses, dos o tres clients s´anaven rellevant sota la marquesina, dempeus o al tamboret. Un d´ells llegia el diari mentre escoltava Josep Maria Garcia, el popular Jep, treure pilotes fora: «Plou? És el que toca en aquesta època».

El Jep fa més de trenta anys que saluda la ciutadania des del Quimet, un negoci que va obrir el seu pare ja fa vuit dècades. Tot i que fa poc en va perdre la concessió després de 28 estius seguits al peu del canó, el 2016 va recuperar l´explotació del quiosc. No es pot negar que les ha vist de tots colors. Potser per això, no s´atabala gaire perquè ara faci uns dies de pluja i «no el preocupa» que al maig es compleixi la dita que assegura que cada hi ha un raig.

El Quimet és un referent icònic del paisatge urbà de la ciutat, un lloc on asseure´s tant en dies de calor com quan refresca. Marc Orriols compleix la segona temporada al darrere de la barra: hi està els caps de setmana -en fa dos que «el temps no acompa-nya»- i és obvi que es compleix l´equació que diu que «si plou i no fa calor, la gent té menys set, i per tant fem menys calaix». Alhora, però, percep que «quan comença a ploure, la gent ve a refugiar-se sota els paraigües perquè no es vol mullar i, en comptes d´una cervesa, es prenen un cafè amb llet». Conclusió: «Si plou, el negoci minva, però no tant com pugui semblar».

Un bar és un observatori idoni dels canvis en els usos i costums de la ciutadania. Si bé assegura que l´activitat del Kursaal no genera impacte en el negoci, en el cas del futbol és diferent: «quan nosaltres tenim obert, poques vegades juga el Barça, però sí que notem que ve menys gent quan hi ha competició de seleccions». D´un temps ençà, «la normativa impedeix la instal·lació d´un televisor o un equip de música, només de manera puntual si demanes un permís especial». Un altre dels hàbits que es perceben des del Quimet és la presència de forasters. «Sorprèn veure que vénen força anglesos», explica Orriols, cambrer de l´establiment juntament amb Yassine Moumni: «molts d´ells s´estan als apartaments que hi ha a la plaça Major, i suposo que són pelegrins. També hi ha francesos, deuen ser familiars d´estudiants de la universitat».