Una persona amb molts anys d´ofici però que volia guardar l´anonimat assegurava aquest diumenge a mig matí en conversa amb aquest diari que «en restauració, el que perds un dia ja no ho guanyes». A peu de carrer, en un establiment emblemàtic del passeig de Pere III de Manresa, contemplava l´escàs moviment de vianants per culpa d´un temps incert que no convidava gens a sortir a prendre, posem pel cas, una orxata, una cervesa o un granissat.

Els primers dies de maig tenen un to gris i la terrassa del local -curulla de gent al bell mig de l´estiu, fins al punt que les taules van tan buscades que no s´ha alçat un client de la cadira que ja hi posa el cul un altre- s´esllanguia de tristor, buida al cent per cent. «Si treballes poc, és feina perduda», afegia la dona, que, malgrat tot, mantenia un esguard jovial i la serenitat de qui ha vist passar moltes primaveres plujoses sense perdre les maneres.

El pronòstic meteorològic per a la setmana en què entrem deixa poc marge a l´esperança per als qui voldrien que lluís el sol després d´un hivern dur i una primavera de termòmetre garrepa. Les terrasses, pel que podria semblar a la vista de tal perspectiva, podrien registrar una afluència molt baixa. Però l´experiència de tres restauradors consultats per Regió7 demostra que el mal temps incideix en el negoci però hi ha arguments per combatre´l. El llop no és tan ferotge com el pinten.

Josep Maria Garcia, en Jep, propietari del quiosc del Quimet, recordava que el 1992 «no va començar a fer bon temps fins a mitjan juliol». I Dimas Pascual, de la Xixoneca, té clar que «cada any és una història diferent». Després d´una bona diada de Sant Jordi, durant la qual el sol es va deixar veure i el mercuri es va enfilar prou per no patir fred, el final de l´abril i l´inici del maig està duent molta aigua. Però els paraigües, la bona fama de l´establiment i el valor afegit de tenir una pantalla gegant per veure-hi el futbol són arguments que fan de les terrasses un valor segur per resistir els episodis més magres.

En aquest reportatge, s´exposen tres experiències diferents: dues d´establiments del passeig de Pere III (en el primer tram hi ha fins a onze terrasses) i una altra d´un local amb cadires a l´exterior a la zona de les Bases. I els seus propietaris coincidien aquest diumenge, que el temps no acompanyava, que un cop començada la temporada de terrasses a la ciutat de Manresa, ja no hi ha qui l´aturi.