Torrons a l’hivern, gelats a l’estiu. Tot i que ja estava instal·lada a la ciutat des de molt abans, amb establiments al Born, la Plana de l’Om i el carrer Nou, la Xixonenca va obrir les portes del local del passeig de Pere III el 1982, «l’any del mundial», recorda Dimas Pascual. Quan arriba el fred, marxa cap a la seva Xixona natal, a la província d’Alacant, i quan s’apropa el bon temps puja a Manresa, on té un pis cèntric des del qual percep els canvis d’humor de la ciutadania, les ganes de sortir a fer el vol i asseure’s a la terrassa a prendre alguna de les llaminadures que proposa la carta.

«Vam obrir el cap de setmana del 14 i 15 d’abril, i ens hi estarem fins als primers dies d’octubre», explica el propietari del negoci. «L’inici de la temporada de l’any passat va ser més bo, vam tenir una primavera seca», recorda Pascual: «aquest cop, hem viscut deu dies bons, fins a Sant Jordi, que va ser espectacular, com de costum, però ara en fa uns quants que no acaba de fer bon temps». Malgrat tot, Pascual no està excessivament preocupat: «és la primavera, ja se sap, i els números no els fem fins que s’acaba el curs. Aleshores serà el moment de fer balanç i sabrem si aquesta arrencada ens afecta gaire o no».

Tot i que disposa de quatre taules a l’interior del local, la Xixonenca és famosa a la ciutat per la seva terrassa, on a les hores punta es fa difícil poder-s’hi instal·lar. «Dissabte, hi havia plantofades per agafar cadira; avui, ja ho veus, no hi ha ningú», apuntava Pascual en un matí feixuc, però té clar, malgrat tot, que «això millorarà i, al final, com sempre, ens acabarem cansant de la calor».

En el moment àlgid de la feina, al pic de l’estiu, a la popular Xixonenca hi treballen fins a 14 persones, entre les quals la dona del Pascual, Yolanda Antiyaque, la seva jove, Mònica García, i Jonathan Pérez, Johnny, que fa de cambrer. Servint al públic o dins l’obrador, un petit exèrcit de treballadors fa funcionar l’establiment.

«Quan hi ha una obra de teatre o un concert al Kursaal, es nota, igual que si hi ha moguda a Sant Domènec», reconeix el propietari del local: «abans, però, podíem allargar més, fins a les 3, les 4. Ara, com a màxim, fins a 2/4 de 2 de la matinada entre el 23 de juny i l’11 de setembre els divendres, dissabtes i vigílies de festius». Pascual es pren els contratemps com a simples notes a peu de pàgina d’un relat que fa anys que explica que, a Manresa, la Xixonenca és un valor segur. «Vam arribar fa molt temps, quan el pare de la tieta del meu avi va venir a vendre torró», explica. El seu germà, que té el local bessó del carrer Guimerà, viu a Manresa tot l’any.