La Sala Gòtica de l´Hospital de Sant Andreu de Manresa es va omplir dijous al vespre per assistir a l´acte organitzat pel CDR Sud, amb la col·laboració de l´Associació de Veïns Vic-Remei, sobre «Dona i República».

En la conversa, conduïda per la periodista Marta Roqueta, l´exdiputada i actual portaveu del secretariat nacional de la CUP, Mireia Boya, va afirmar «Puigdemont va fer de mascle protector» quan no va fer efectiva la proclamació de la República tot i els resultats del referèndum de l'1 d'Octubre malgrat que el poble mobilitzat al carrer «sabia a què hi anava».

Boya va explicar que la no implementació de la República comporta el "pecat de sobreprotegir" el poble de Catalunya perquè comporta un missatge del tipus "ves-te'n a casa que et faran mal nena o nen" quan la veritat és que els milers de persones que s'havien mobilitzat eren ben conscients del que suposava la seva presència als carrers, igual que ho sabien quan havien defensat els col·legis electorals.

En un altre moment de l'acte, Boya va explicar que «Llarena em va vacil·lar», quan el jutge del Tribunal Suprem li va dir si volia ser processada per rebel·lió, «perquè no podia assumir que una dona jove li digués que no era imparcial».

Llarena li va demanar si volia ser processada per rebel·lió després que ella li plantegés com era possible que la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, estigui processada per rebel·lió per haver permès el debat de lleis, mentre que ella ho estigui per desobediència tot i haver registrat propostes de lleis com a presidenta del grup de la CUP.

Boya i la sociòloga Maria Rodó van parlar de la violència estructural que pateixen les dones, no només per un aparell judicial bàsicament masculí sinó per una estructura de poder on les dones són escandalosament minoritàries. Rodó va recordar que «la invisibilització de les dones és general» i transversal ja que també «hi ha masclistes independentistes».

Boya va afirmar que "la República no és un canvi de bandera" sinó una estructura de poder més justa i igualitària.

Rodó va recordar que l'1 d'Octubre les dones no només van haver de fer front a la violència física policial sinó també "sexual", unes circumstàncies que no han estat prou visibilitzades en unes circumstàncies en les què la veu pública dels advocats és masculina, a les dones se les esmenta les últimes, però quan es mobilitzen els familiars de presos i exiliats són majoritàriament dones.