Les caputxines de Manresa tornen a estar en peu de guerra per poder portar a terme la seva voluntat que el convent passi a mans de la ciutat quan elles no hi siguin. Si quan van fer el primer intent qui els va posar pals a les rodes, adduint que la cessió no s'havia fet seguint la legalitat canònica, va ser el bisbat de Vic, ara és la mateixa federació del seu orde. Admeten que n'estan cansades. Fa quatre anys que hi batallen i ara que semblava que es podria resoldre, tampoc no se'n surten i diuen que torna a estar encallat.
Els canvis que es van produir a principi d'any al convent de les caputxines havien encomanat optimisme a les quatre germanes que hi viuen: Pilar Lumbreras, Teresa Caballero, Aina Mateu i Victoria Mayas. Després de treure-la-hi i donar-la al bisbe de Vic, Roma va rectificar i va retornar la màxima autoritat del convent a una germana (Lumbreras n'és l'abadessa des d'aleshores).
Al mateix temps, es va crear una comissió tècnica per reconduir la cessió a la Fundació Sant Andreu Salut anul·lada per Roma. La integraven l'abadessa, el pare assistent de tots els caputxins (Domingo Añó); el bisbe de Vic, Romà Casanova, a títol personal; la presidenta de la federació de les caputxines (Felisa Hidoate) i l'advocat de la federació, que ha portat el tema del convent de Manresa (Fernando Muñoz). El darrer hauria estat apartat sense consultar-ho a les germanes. Tot plegat les ha portat a fer públic novament el seu malestar.
Nous pals a les rodes
Ara, qui els està posant pals a les rodes no és el bisbat, és el seu mateix orde, cosa que segurament encara és pitjor. N'ignoren el motiu, però sospiten que no pot ser cap altre que l'econòmic. Segons ha sabut aquest diari, una hipòtesi que hi ha damunt la taula seria que el convent esdevingui la infermeria de les caputxines de tot Espanya, el lloc on van les germanes quan són molt grans i necessiten una atenció mèdica. L'altra, llogar alguns espais per treure'n un benefici crematístic, com ara els que va adequar la Fundació Sant Andreu Salut, que és a qui les germanes volen cedir el convent a canvi que tingui cura d'elles fins al final i, també, que converteixi les instal·lacions en un servei assistencial per a persones grans de Manresa.
Entre final de desembre i principi de gener, el pare Domingo i l'advocat van visitar el convent de Manresa i, al cap de quinze dies de marxar, el primer hi va tornar i va fer un estudi exhaustiu de la comunitat. El compromís, explica Lumbreras, era que a mitjan març hi tornés de nou acompanyat pel bisbe de Vic per enviar la documentació a Roma i aconseguir el vistiplau a la cessió. Encara avui els esperen. Entremig, ella ha fet trucades a la federació per saber què està passant. Només n'ha obtingut allargues i la notícia que el pare Domingo ha fet fora de la tramitació l'advocat, a qui Lumbreras no pensa deixar de banda aprofitant l'autoritat que té i que el bisbat de Vic va confirmar ahir. Consultat per aquest diari sobre per on passava el tema de la cessió, la seva resposta va ser que «en el moment que el govern del convent passa a ser de la comissió tècnica, el bisbat ja no hi intervé i, per tant, ha de ser aquesta comissió la que doni resposta, si ho considera oportú, de les gestions que s'estan realitzant».
L'abadessa va parlar aquest diumenge amb la presidenta de la federació per saber alguna cosa del pare Domingo i la resposta va ser que està molt ocupat.
Amb la voluntat de sempre
Lumbreras recorre a la història del convent i de la seva fundadora, la mare Serafina (vegeu el text de sota), per «ratificar que la nostra voluntat és que aquesta casa, el dia que desapareguem les monges del tot, sigui, tal com s'havia projectat sempre i era voluntat de totes les monges d'abans i d'ara, per un bé de la ciutat».
