La Plataforma Stop Comptadors, a través d’una de les seves portaveus, Núria Marín, enginyera tècnica i química i biòloga, contradiu pràcticament tots els arguments exposats per la companyia Endesa, que defensen tant la innocuïtat dels comptadors telegestionables com el fet que les dades quedaran exclusivament sota la tutela de l’usuari i la companyia. Ciutadans i administracions veuen moltes ombres en el procés de substitució del parc de comptadors analògics pels de tecnologia PLC per part de la distribuïdora.

«Els comptadors no s’apaguen»

Anem a pams. Pel que fa als possibles efectes sobre salut, Endesa s’escuda en l’argument que la radiació que emeten els nous aparells «és molt inferior» a la d’altres aparells domèstics, però tal i com denuncia Marín «no hi ha ni un sol estudi concloent que garanteixi que aquests comptadors telegestionables no són perjudicials per a la salut de les persones, sinó ben al contrari: la comunitat científica i mèdica admet que els camps generats per les línies d’alta tensió i estacions transformadores tenen molt a veure amb el càncer». L’enginyera remarca que «evidentment, tal com diu Endesa, a les cases hi ha aparells que també emeten radiacions electromagnètiques, com ara el televisor, el telèfon sense fils o la wifi», però destaca que «a diferència dels nous comptadors, aquests aparells els podem controlar: els podem apagar o col·locar on vulguem».

Sobre l’afirmació que fa Endesa, que assegura que «la font emissora no es troba a la mateixa llar» i que «la intensitat de la radiació disminueix amb la distància», Stop Comptadors hi discrepa de ple: «La font d’emissió no es troba al comptador, sinó que és tot el fil elèctric, per la qual cosa arriba a tots els domicilis i habitacions. Els fils elèctrics passen pertot arreu i no es poden controlar. No sabem si ens passa un cable per la capçalera del llit, a un pam del cap, per exemple». Per això, Marín sentencia que «és una invasió de la intimitat amb un producte tòxic. Un a casa seva ha de poder decidir què vol i què no vol». Per a tot això, des de la Plataforma Stop Comptadors es demanen que «si, com diu, Endesa té estudis concloents que avalin la innocuïtat dels comptadors digitals, que els publiqui».

La clau: el negoci de les dades

Sobre la protecció de dades, planen molts dubtes sobre la possible utilització que en podria fer la companyia elèctrica, ja que, recordem, els comptadors digitals permeten a l’empresa (i també al mateix usuari) accedir a les corbes de consum de cada llar. Stop Comptadors insinua que, precisament, és l’accés a les dades de consum elèctric i la possible comercialització d’aquesta informació el motiu pel qual s’ha impulsat la instal·lació de nous comptadors a tot l’Estat espanyol.

En aquest sentit, Marín explica que «encara que ens vulguin fer creure que els comptadors s’estan substituint per incrementar l’estalvi i l’eficiència energètica, el cert és que l’Estat espanyol ha iniciat el desplegament sense fer l’Anàlisi del Cost de Benefici, que condicionava la implementació dels comptadors telegestionables». Per a tot això, fonts de la plataforma creuen que «encara que ara Endesa digui que compleix la llei de Protecció de Dades, en qualsevol moment pot demanar a l’usuari que li doni el seu consentiment per donar les dades de consum a tercers».

I Europa? Implantació més laxa

Encara que es digui que la substitució dels comptadors a Espanya està regulada per la Directiva Europea de l’any 2009, el cert és que l’Estat espanyol va decidir apostar per modernitzar el parc de comptadors abans que fos obligatori per la mateixa Unió Europea, ja que l’Ordre Ministerial que estableix el pla de desplegament dels comptadors digitals és del desembre del 2007.

Aquest desplegament havia d’estar condicionat per una anàlisi de cost-benefici de viabilitat econòmica, que segons la plataforma Stop Comptadors, no es va fer. En canvi, en aquest estudi sí que s’ha fet a la majoria de països de la Unió Europea. En el cas d’Alemanya, per exemple, es va veure que la instal·lació d’aquests comptadors era viable en els usuaris que més consumien, per la qual cosa, i tal com explica Núria Marín, «només és obligada en aquests casos». D’altra banda, a la Gran Bretanya «és opcional», i Holanda «ha canviat la norma perquè la transmissió es faci per fibra òptica, que és segura».