Les autores de la investigació són les residents d’infermeria familiar i comunitària Patricia González i Laura Domínguez; i les residents de medicina familiar Viviana Bazante, Àngels Casaldàliga i Miriam Pla. Les cinc professionals van escollir analitzar l’assetjament exercit a través de mitjans digitals, després de comprovar que «no n’hi havia dades d’àmbit local», i que, per contra, «es tracta d’un problema sociosanitari iniciat recentment i amb una gran repercussió sobre la salut dels adolescents».

El treball, titulat «Joves Online: prevalença de ciberbullying i els seus factors associats a Manresa», ha estat presentat en la 7a Jornada de Recerca i Docència a Valls de Torroella; també en dues jornades més; i centrarà una xerrada oberta a tothom a la sala gran de la FUB, avui, dijous dia 17 de maig. Les seves autores, a més, tenen la intenció que sigui publicat en alguna revista científica, cosa que «pot trigar entre un i dos anys». L’estudi, diuen, «té com a objectiu, primer, demostrar que el problema existeix i que Manresa no és una excepció»; i, en segon lloc, volen que «serveixi de base científica per fer nous estudis i donar eines a la comunitat mèdica i educativa» per fer front al ciberassetjament.

L’estudi va començar a gestar-se ara fa dos anys, quan les autores feien el primer any de residència en el cas de les infermeres i en el tercer de residència en el cas de les metgesses. Rosa Álvarez, tècnic de salut del Servei d’Atenció Primària Bages Berguedà i tècnic de recerca de la unitat de suport a la recerca de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de l’ICS, explica a Regió7 que, «la Unitat Docent de la Catalunya Central vam decidir que els treballs fossin grupals i multidisciplinaris, perquè així és molt més ric, tant l’aprenentatge com el treball final». En aquest sentit, Álvarez fa ressaltar que «exigim que els estudis acabin fins al final, que no quedin en el protocol d’investigació, sinó que hi hagi resultats i conclusions».

De l’OME als 574 alumnes

El primer pas per elaborar l’estudi que van fer les cinc residents va ser adreçar-se a l’Oficina Municipal d’Escolarització (OME) de Manresa per conèixer quants centres i alumnes de secundària hi ha a la ciutat. Després, «sent conscients que no podíem abraçar tots els instituts ni alumnes», van fer una selecció i es van adreçar als directors dels centres escollits. D’aquests, van accedir a participar a l’estudi quatre instituts: el Pius Font i Quer, el Lacetània, Cal Gravat i la FEDAC. Un gran percentatge d’alumnes participants, el 47 %, són de l’institut Pius Font i Quer; el 30 %, de Cal Gravat; el 14 % del Lacetània i el 9 %, de la FEDAC.

A partir d’aquí, es van repartir uns formularis perquè els pares dels alumnes donessin el consentiment perquè hi poguessin participar i, finalment, van prendre part en l’estudi 574 alumnes, de primer a quart d’ESO, d’entre 11 i 17 anys.

Preguntades sobre si han descobert algun cas greu de ciberassetjament, les cinc investigadores assenyalen que «com que es tracta d’un estudi confidencial fet a partir d’enquestes anònimes, no ho podem dir, perquè tampoc sabem quin alumne ha contestat cada enquesta. Els qüestionaris estaven codificats, per garantir-ne l’anonimat».

Amb la jornada d’avui a la FUB, les cinc residents tenen la intenció de «fer un feedback adreçat a les famílies, professors i als mateixos alumnes participants dels resultats obtinguts amb el treball». Tot i això, deixen molt clar que no podran donar informació detallada de cap cas, perquè les enquestes són anònimes i confidencials.