Com han evolucionat els alumnes davant del micròfon, des dels inicis fins ara? Doncs l'educador Isaac Aureli ho té clar: «Els objectius que ens vam marcar a l'inici s'estan superant amb escreix». «De fet», apunta, «una de les nostres principals metes era que els alumnes perdessin la por a parlar davant d'un micròfon. Quan engegues un micro a la gent li costa parlar i expressar-se, però a la segona setmana ja vam notar que estaven tots llançadíssims».
En aquest punt, Norman López afegeix que «la seva reacció inicial va ser que no volien parlar davant d'un micròfon, els costava molt. El primer dia recordo que havien de dir el seu nom, l'edat i de quin institut i ciutat venien, i això ja els va costar molt. Ara veus l'evolució i és espectacular. T'adones que amb unes dinàmiques han aconseguit expressar-se bé, donar la seva opinió i argumentar-la. Aprendre a dir, 'jo què penso? I això, com ho expresso?'. Això ja ho podem catalogar d'èxit».
Aureli descriu que, després de les primeres setmanes, «el projecte ha anat inflant-se i hem pogut fer de tot: entrevistes a persones que han vingut aquí, com el disc-jòquei manresà Luis de Frutos, que, a més, era un personatge d'interès per als joves; hem fet informatius, debats de molts temes: hem tocat esports, actualitat d'internet, política, etc».
«Al principi em feia vergonya»
Wassima Chreta, alumna de 15 anys de la UEC La Clau, és un dels exemples d'aquesta evolució per part dels estudiants. Chreta admet que, a l'inici «em feia vergo-nya parlar amb el micròfon, sobretot quan ens gravaven, però ara ja m'hi he acostumat».
Chreta defensa que els joves de la UEC La Clau «no tenen per què tenir risc de fracàs escolar» i es posa d'exemple a ella mateixa: «Jo vaig venir aquí perquè era la típica noia que es creia superior als altres i sempre volia tenir la raó. Ara parlo amb respecte. M'ha anat bé venir a La Clau». Dins l'assignatura de ràdio el que més agrada a aquesta alumna és «fer entrevistes i debats».
