«La universitat s'ha de cuidar com si fos una joia»

No sembla que tingui gaire relació Doctor en Empresa i Economia i enginyer superior en Telecomunicacions. Més aviat semblen dos mons completament diferents...

Són totalment diferents. Les enginyeries són carreres molt tècniques, i les d'empreses són molt més aplicades. Però molts enginyers ens trobem fent gestió. Sóc enginyer, vaig fer un màster i em va agradar tant el tema de la gestió que vaig fer el doctorat. Són carreres diferents però complementàries. Molts enginyers acaben fent gestió d'empreses perquè el món professional els porta cap aquí.

I llavors es va dedicar al tema acadèmic...

Això sí que és una cosa estranya. El meu focus professional sempre ha estat el món de la innovació. Diem que perquè un país sigui competitiu, ha d'integrar tres coses: l'empresa, l'administració i l'acadèmia. Jo he passat per les tres. Mentre era a l'administració, vaig aprofitar per fer una tesi doctoral, que em va obrir una porta cap al món de l'acadèmia.

Va assumir Empresa i Comunicació. En va haver d'aprendre, de Comunicació?

La sort que vaig tenir és que tant a Empresa com a Comunicació hi ha molt bons professionals que també van assumir responsabilitats de gestió. Al final has de portar equips humans, i això és una activitat molt relacional, de saber motivar, de donar visions de futur, d'inspirar... Molts cops són ells els qui et diuen cap on s'ha d'anar. El que has de fer és alinear energies.

Això sona molt a psicologia...

La meva formació bàsica és enginyeria, que és una formació amb un component matemàtic molt alt i, per tant, molt introspectiu. Els enginyers i els que fan ciències pures estudien sols, treballen amb problemes molt abstractes amb un llapis i un paper sobre la taula. Quan vas al món de l'empresa has de treballar en equip, de forma cooperativa. No aconseguiràs objectius tu sol. Per això molts engi-nyers després fan altres estudis que els obren cap al món del que en diem management, de la gestió. És una forma de veure la vida. El fet de portar equips, de relacionar-te, de comunicar bé, et fa desenvolupar personalment independentment d'on siguis. Pot ser portant un equip esportiu, una empresa que fa cotxes o una facultat. Els problemes no són tan diferents.

Es considera introspectiu?

El judo ha significat molt per a mi. Sobretot a l'hora de crear valors. Hi ha gent que els troba fent maratons, practicant el futbol. L'esport és una escola de valors, i al judo són explícits. A tots els tatamis hi ha un codi moral. Quan passes al món de l'empresa i et diuen que has de tenir valors, ja els coneixes. Quan estudies Empresa, estudies temes de competitivitat, estratègia, treball en equip, i això ho has vist al món esportiu. La meva experiència esportiva m'ha suposat avantatges.

Deixa una universitat ben diferent de quan hi va entrar. Llavors només era la de Vic, i ara hi ha una federació entre Vic i Manresa. Com ha viscut el canvi?

Jo estic molt content, tant personalment pels 6 anys que hi he passat, que han estat excel·lents, com pel projecte que entre tots hem intentat consolidar. Ara ja és una realitat. El proper equip l'haurà de fer créixer encara més.

Durant el procés de la federació universitària hi va haver tensions o desconfiances?

Jo crec que han estat mínimes i relatives. La universitat és una entitat que necessita massa crítica. Totes les universitats. En cas contrari, no ets ningú. Has de ser gran, no en un context local, sinó internacional. En tot l'espai de la Catalunya interior tenim el nostre mercat natural, però la UVic-UCC ha de ser global, ha de mirar al món, buscar talent internacional i atreure estudiants internacionals. Evidentment tot té les seves complexitats. Has de fer una planificació conjunta, mantenir el que tens sense que cap dels dos canibalitzi l'altre, i crec que tot això s'ha fet bé.

Hi haurà algun moment en què s'hauran de tocar estudis? Tindrà sentit que es faci infermeria, fisioteràpia o bé empresa a Vic i Manresa?

D'entrada el mercat és molt gran. Hem de créixer encara molt més als dos campus. Hi ha espai per als dos.

Cap on ha d'anar ara la UVic-UCC en aquesta nova etapa?

Ha de ser una etapa centrada en les persones, de consolidar l'equip i de creixement. Hem de ser molt més presents al territori, molt més atractius, i sobretot a l'àmbit exterior. Hem de ser capacos d'atreure gent de Barcelona i estudiants internacionals. El futur de totes les universitats passa per la internacionalització. A la nostra facultat de 800 estudiants n'hi ha 200 d'internacionals. Ens han de veure en els circuits internacionals.

La seva especialitat és la innovació. Com estem a Catalunya?

És la meva guerra perduda (riu). Estem bé, però podríem estar molt millor. I aquest estar molt millor no acaba d'arribar mai. No ens acabem d'enlairar. Tenim una bona base científica i industrial, i per tant les dues coses necessàries per configurar un gran sistema innovador. Però hem d'invertir molt més en I+D, tant empreses com administració. Això no es percep: exportem, l'economia comença a anar bé, si bé és cert que els salaris no s'enlairen, però justament perquè ho facin cal un altre model econòmic.

Presumim de ser innovadors, i no va per aquí?

Tenim grans singularitats, però actuem com a sistema i passa de forma recurrent? Encara no. Si ens adormim, podem perdre el tren.

Diu que cal un altre model econòmic. Quin?

Quan parlem d'innovació i competitivitat hi ha 3 models bàsics. L'americà, que és on ens hem reflectit i no crec que sigui el nostre. És un model molt mediatitzat pel mercat financer. Hi ha algú que té una idea, posem per cas Mark Zuckerberg i Facebook, que se'n va ràpidament a borsa i es converteix en una empresa amb molt suport dels mercats financers, però que no crea ocupació. L'altre model és l'asiàtic: de planificació a llarg termini i molt industrial. Es pot suportar amb un tipus de societat molt disciplinada. A Europa hi ha un model que funciona molt bé, que és l'alemany. Durant la crisi, la cancellera Merkel va retallar tot menys en educació i I+D. Va sortir de la crisi amb més indústria, i de més valor.

Innovació també són robots i intel·ligència artificial? Què pot passar els pròxims anys? Trauran llocs de treball?

Aquí passaran coses a curt, a mitjà i a llarg termini. A llarg termini, i parlo del 2060, crec que pot haver-hi una reconfiguració total de l'estructura econòmica i social. Hi ha qui diu que el 2060 qualsevol tasca humana, manual o cognitiva, la podran fer robots o sistemes digitals. Ja hi ha evidències que pot ser així. Pots parlar amb avatars digitals i no saps si és una persona. Això arribarà, i ja veurem com es gestiona aquest canvi.

I a mitjà i a curt termini?

A mitjà termini sí que vindrà una onada robotitzadora, però també una caiguda demogràfica als països occidentals. Caurà l'oferta laboral però també la demanda. A curt termini ens trobem una paradoxa: ens diuen que la tecnologia destrueix l'ocupació. Però si mires un mapa d'Europa on hi ha més tecnologia, és on hi ha més treball. On no n'hi ha és on no som capacos de desenvolupar tecnologia. Els països del sud, bàsicament. Tornem a l'origen: cal un sistema d'innovació eficient.

A Manresa s'innova?

Té un gran actiu que és el Centre Tecnològic, que forma part de l'Eurecat. La carta als Reis: s'hauria de multiplicar per 4 la dimensió de l'Eurecat per tenir un impacte comparable al que tenen els seus competidors en altres països. I tot el que són universitats, tant UVic-UCC com UPC són una riquesa que s'ha de valorar en dues dimensions: la seva funció purament formativa i de transferència de coneixement al territori, i la de generar atracció. Quan una multinacional mira el mapa del món, si hi ha aquest tipus d'entitats, tindrà més punts perquè hi acabi anant. La universitat s'ha de cuidar com si fos una joia.

Els recels entre Vic i Manresa són un invent?

Ara hem de mirar les grans tendències i cap on va el món. Parlar de rivalitats al segle XXI entre Manresa i Vic és absolutament ridícul. Si algú encara en parla, li queden 5 minuts de discurs.