Difondre el patrimoni geològic i també la història de la mineria i la geologia a Catalunya és l'objectiu del Congrés de Geologia de Catalunya, que ahir es va iniciar a Manresa i que prèviament va passar pel Solsonès, on es projecta un parc geològic i miner.

Un centenar de persones participen en el congrés que se celebra a la Universitat Politècnica de Catalunya a Manresa i que s'allargarà durant tot el cap de setmana. Hi haurà una vintena de xerrades, ponències i exposicions, i avui al vespre es traslladarà al Montsec per visitar el Geoparc de la Conca de Tremp.

Del patrimoni geològic i de la mineria, se'n parla poc, va assegurar ahir el manresà Josep Maria Mata, i en canvi les roques són un testimoni que poden revelar l'evolució del planeta, mentre que la mineria explica la història de la humanitat. Mata és president d'honor del Comitè Científic del Geoparc de la Catalunya Central i president honorari de la Societat Internacional de Geologia i Mineria per al Desenvolupament i la Gestió del Territori (SEDPGYM).

A la xerrada inaugural del congrés que va fer Mata a Manresa va destacar que Catalunya i Aragó són, «sense menystenir ningú», les zones més riques en patrimoni geològic per la seva diversitat. També va reclamar que les diferents administracions que tenen competències en la gestió d'aquest patrimoni coordinin els seus criteris d'actuació. «Uns regulen més uns aspectes que els altres i no s'unifiquen criteris. Això genera problemes», es va alertar.

Durant el congrés a Manresa s'ha parlat de temes com el cable miner de Cardona a Súria, els forns de guixos de la comarca d'Osona i de la indústria de ciment natural de Calaf. També es fan referències sobre el patrimoni geològic del Priorat, la Garriga, Girona, i aspectes més generals sobre l'actual situació de la mineria a Catalunya. També es va presentar ahir una ponència sobre «Ponts i arcs naturals a Catalu-nya». N'hi ha més de 200, un dels quals és el pont de les Arnaules de Manresa.

Durant tot el congrés s'ha homenatjat el qui es considera un dels pares de la gelogia a Catalunya, però també de l'arqueologia, l'espeologia i la paleontologia. Es tracta de Lluís Maria Vidal, que té arrels a Cardona, el que va propiciar el seu interès per la geologia i la mineria. Va viure a final del XIX i principi del XX. Precisament per a demà, diumenge, el congrés ha programat una sortida a Vilanova de Meià, una pedrera que va estudiar Lluís Maria Vidal, on s'han descobert fòssils que expliquen l'evolució dels rèptils cap a les aus.