L’educació és molt més que el que s’imparteix en una classe, i sovint l’escola, la televisió o l’esport eduquen de manera informal i invisible, però aquest fet que tothom pot reconèixer es complex, difícil de mesurar i de controlar. Així s'ha expresat repetidament, i amb nombrosos arguments, en la jornada Diàlegs pel Futur, que ha organitzat FUB, Regió7 i UOC a la sala Plana de l’Om amb la col.laboració de l’Ajuntament de Manresa. Hi han assistit un centenar de persones.

Les tres taules que han abordat el tema han anat precedides d’una introducció a càrrec de Jordi Solé, professor de Psicologia i Ciències de Salut de la UOC. Solé ha fet una dissertació atrevida en què ha descrit l’escola com un dels aparells que té l’estat per controlar a societat, i ha detallat que l’escola actual -catalana i espanyola- ofereix un discurs que, per sota de l’impartició d’assignatures, promou una visió competitiva de la societat, que incentiva l’emprenedoria personal i suggereix que tothom ha de ser empresari d’ell mateix amb les mateixes fórmules que utilitza el management empresarial. Solé ha afirmat que el model educatiu en vigor afavoreix la creació d’incentius del mateix tipus que els alumnes es trobaran en el món laboral. Així, l’aprenentatge, ha dit, va sent substituït per un patró d’emocions i hàbits afins al neoliberalisme i que es pot comparar al que regeix en l’esport d’elit.

La tesi de Solé ha estat rebatuda tot seguit per un dels membres de la taula següent, Toni Llobet, que ha convidat a ser prudent en l’ús de les grans paraules i les grans afirmacions, ha emmarcat un debat en què es s'ha evidenciat la necessitat d’utiltizar totes les eines educatives amb responsabilitat, també les que no són explícites.

La primera taula ha conclòs que cal un sistema educatiu que no ofereixi només memòria, sinó veritable coneixement, i en el que els professors puguin abordar qualsevol tema a classe sense por de ser acusats d’adoctrinar, perquè amb les seves actituds i el seu exemple completen l’educació en valors; una televisió guiada per l’honestedat dels professionals, per a la qual el cap d’informatius de TV3, David Bassa, ha reclamat que es tingui en compte la pressió a què està sotmès el seu mitjà i que no és comparable a la pressió que reben els mitjans privats, desequilibri que Carme Figueras, membre del CAC, ha reconegut que caldria corregir amb un organisme controlador d’abast estatal; i l’esport educa, sí, però no sempre, i els pares no hi ajuden gens.