El debat sobre el paper de la televisió en l'educació va derivar aquest dimecres més aviat en un intercanvi d'opinions, sovint divergents, sobre el joc d'equilibris que hi hauria d'haver entre neutralitat, rigor i honestedat en els mitjans. TVC, com a televisió pública, va prendre un especial protagonisme després de les acusacions rebudes per manca d'objectivitat.

A la pregunta de si la televisió desinforma, «hi ha de tot», apuntava el cap d'informatius de Televisió de Catalunya, David Bassa, «decebut de veure com alguns mitjans sí que han dimitit de la seva feina i ara difamen i desinformen». En canvi, va fer una fèrria defensa del paper de TVC, «a qui s'han fet acusacions sense cap prova, informe o declaració objectiva que ho demostri».

El paper de TVC i la forma com aquests darrers mesos ha tractat la qüestió del procés en informatius i programes va servir de fil conductor per a la resta del debat, amb discrepàncies sobre el concepte de neutralitat. En aquest sentit, Carme Figueras, membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, va defensar TVC com «una bona televisió», i va dir que «se li fan atacs que no comparteixo», però al mateix temps va admetre que «té un cofoisme excessiu: en el servei públic hi ha un deure de neutralitat, que a TVC no sempre hi és». Ho atribuïa «al relat del procés, que ha contaminat aquesta neutralitat».

Uns arguments que Bassa va negar apel·lant a informes del mateix CAC, del CEO o del CIS, que, segons va dir, l'avalen com la televisió «més plural i de més credibilitat» de les que es veuen a Catalunya. En canvi, va denunciar «la coacció cap a TVC en nom d'una suposada neutralitat» que, en canvi, ha derivat en denúncies i prohibicions en la campanya del 21-D.

Per la seva banda, el periodista i alcalde de Calaf, Jordi Badia, va defensar la neutralitat, «no com l'absència de debat i opinió sinó de permetre que hi sigui; s'ha de reclamar rigor i honestedat, i en aquest sentit TVC ho fa força bé». Una tesi compartida pels tres tertulians, però que Figueras va matisar: «La neutralitat absoluta no existeix, però un professional no pot prendre partit ni expressar la seva opinió des del servei públic». I això ja no va ser tan unànime.