Nascut a Nador (Marroc, 26 de novembre del 1966), casat amb una catalana i pare de dos fills i una filla, Abdellah Anhari no entra en el perfil més clàssic de l'immigrant. Ell va arribar a Catalunya per fer el doctorat en Química a la UAB el novembre del 1992. Ha viscut sempre a Manresa, treballa d'educador social al centre de menors L'Estrep de Sant Salvador de Guardiola i des de l'abril del 2015 és el president de la Comunitat Islàmica del Bages. El mes passat, l'Ajuntament va anunciar que, després de catorze anys en situació irregular, la mesquita de la fàbrica de l'Aranya Al-Fath, propietat de la comunitat, podrà tenir la llicència. Els mes passat hi van començar les obres per adaptar-la a la normativa vigent, que és previst que estiguin acabades pel ramadà de l'any vinent. Per a la comunitat islàmica suposarà una despesa de més de 600.000 euros, que Anhari diu que pagaran amb les donacions que aporten els fidels. El que no volen són subvencions de fora, com ara dels Emirats Àrabs, perquè «volem ser lliures».

Tenir l'espai regularitzat deu ser un descans perquè, si hagués passat alguna desgràcia, haurien tingut problemes greus.

Nosaltres sempre hem dit que no estem per damunt de la llei. Aquí hi resen fins a 600 persones i, gràcies a Déu, no ha passat res. Hi ha gent de l'Ajuntament que em deia: és que ho heu de regularitzar, com si m'haguessin de convèncer. Jo els deia: si passa alguna cosa, jo hi seré i vosaltres només ho veureu a la televisió. Estem molt contents, tot i que ens hi gastarem molts diners.

Quan ho van anunciar en roda de premsa va donar les gràcies a l'Ajuntament, però, no creu que té part de culpa que s'hagi trigat tant?

No. El POUM n'és el culpable. No és fàcil canviar-lo. I és culpa dels nostres. Dels que ho van comprar sense saber que aquest lloc està exempt de l'ús religiós. Vaig donar les gràcies a l'Ajuntament però em vaig oblidar dels jesuïtes, que ens han acompanyat molt, i del grup de diàleg interreligiós de sor Lucía.

Va esmentar la curiositat que a Manresa hi hagi el triangle de la Seu, la Cova i la mesquita.

Vol dir que hi ha convivència i diversitat. És un luxe. Un triangle amb edificis de diferents religions com passa a Manresa és un model a seguir, però és poc vist a Europa i a Espanya.

On deia que moltes mesquites es posen al costat del riu...

... i en polígons industrials. No parlo de Catalunya, parlo de tot Europa. He vist les millors mesquites a Alemanya, però, on?, a la quinta forca. Ens demanen que ens integrem a la societat, però com ens podem integrar si ningú no ens veu? No veu el nostre local, no es barreja amb nosaltres.

Perquè la gent ho sàpiga, què s'hi fa a la mesquita? Va anunciar el canvi de nom pel de Centre Cultural Islàmic de Manresa per no limitar-ho només a resar.

Un teòleg que va venir aquí ens va dir que si la volem només per resar no cal perquè un musulmà pot resar a tot arreu. Només cal que el lloc estigui net. Ens va dir que hem de ser actius i aportar coses. Per això volem transformar això en un centre cultural islàmic no només restringit a l'ús religiós. Tenim cinc resos i no passen de mitja hora. Un lloc de gairebé un milió d'euros [el que costaran les obres en total, una part de les quals paga l'Ajuntament] per mitja hora no pot ser. Necessitem un centre que abraci activitats socioculturals, educatives, esportives, per a joves, per a dones... Ens interessa que les dones musulmanes i les catalanes s'hi puguin trobar. Així ja no ens faran les preguntes a nosaltres. Que els ho demanin a elles! Un centre on puguin venir els manresans independentment de la seva confessió religiosa. Vull que tots sentin que és la seva mesquita.

Diu que les dones, que ara són a la mesquita petita, la part semicircular de l'edifici que s'enderrocarà, es traslladaran a la gran, on podran resar amb els homes. Això és un gran canvi!

Sí, seran al darrere, amb un vidre al mig perquè estiguin tranquil·les i evitar problemes, però podrem resar junts perquè hi ha vegades que, amb elles a baix, es talla el micròfon i es perd la comunicació. Necessitem el factor feminista. Encara no hi hem arribat. Tenim dones capacitades, llicenciades. Una treballa amb una associació, l'altra amb una altra, però no aconseguim reunir-les.

Un reportatge publicat per aquest diari assenyalava que bona part dels fills d'immigrants musulmans no segueixen la tradició. Vostè mateix va dir que els seus fills no parlen l'àrab.

La tradició dels joves és la catalana. Han nascut aquí, passen vuit hores al col·legi i estan en contacte al 100 % amb les tradicions catalanes. Veuen el caga tió, el Nadal...

I com s'ho fan a casa?

Les festes d'aquí col·lapsen les nostres. Els nostres fills se senten d'aquí perquè, quan van al Marroc, són estrangers. El problema és que, si allà et diuen estranger i aquí et diuen immigrant i estranger, es quedaran en terra de ningú. La societat ha de saber que aquests nens són catalans i acceptar-ho d'una vegada perquè poden aportar moltes coses a la societat. I, sobre això que deies de l'àrab, tant que ens han criticat que a la mesquita agafem els nois dotze hores amb el cap en direcció a la meca... Hi ha directors que deien que els nens no fan els deures per això, cosa que ens ha fet mal... Aquí hi estan hora i mitja per aprendre una mica a escriure i a llegir l'idioma oficial. No és el dialecte que parlen els marroquins. L'idioma oficial és el que domina la gent amb un nivell cultural alt. A casa, jo parlo castellà i amazic, però poc, perquè se'l menja el castellà. I he vist famílies que parlen l'àrab, però els seus fills parlen castellà. I l'idioma que domina és el català. Per això crec que l'imam ha de ser algú que el parli i que el sermó del divendres sigui en català.

I com ho faran això?

Hi estem treballant, però no sé si estarem de sort.

L'idioma és important.

El dia del trencament del dejuni [a la mesquita, on es va fer un acte obert a tothom; vegeu edició de dissabte passat] vam estar a punt de suspendre el meu discurs perquè no parlo català i li ho volíem fer tot. L'estic estudiant i potser en el futur el parlaré més perquè, vivint en un país com Catalunya i amb la situació que hi ha ara...

Es parla a les seves famílies del tema de la independència?

Sí. Ens preocupa el que preocupa als catalans. T'he dit que som catalans! Hem viscut al Marroc com a estudiants càrregues dures i ens ha xocat que aquí n'hi hagués i que arribéssim a aquesta situació. Hi ha gent musulmana que està a favor de la independència, però no s'hi vol ficar; s'ha d'entendre la seva situació. Els nacionalitzats han jurat la bandera i no ho verbalitzen. Ara bé, el dia d'anar a votar, ningú no ho veu...

Ara mateix m'insistia que són catalans. Els prejudicis, la relació amb el terrorisme

A Manresa, personalment, he tingut un problema amb el meu fill, que al col·legi li han dit terrorista, però és un cas aïllat. La veig una ciutat molt acollidora. No hi veig actes de racisme. A la gent que coneixem no els importa d'on venim. Ara, entre els que no coneixem, hi ha gent de dretes i fatxes i això ja és una altra cosa.

Per millorar la integració, què creu que hauria de fer la ciutat i les famílies que hi arriben?

Jo crec que la integració ha de ser mútua. No només del col·lectiu immigrant. El factor idioma hi juga un paper molt important. S'haurien de subvencionar cursos de català. A mi, l'acollida se'm va fer en castellà. Per això no parlo el català. Que l'acollida es faci en català i que es faci més esforç per part de les famílies. També els que arriben aquí han de saber com integrar-se, respectar i ser sociables perquè hi ha gent que ve a treballar, a fer diners o a rebre ajudes, però no vol saber res dels catalans. Doncs, no. S'ha d'obrir començant pel veí. Com a religió islàmica, el veí és sagrat. Si el maltractes, no cal que vagis a resar o que facis el ramadà. Molts veïns es queixen de les batedores a les 3 de la matinada perquè el Mohamed ha de fer el batut perquè està fent el ramadà, o parlant fort al carrer també de matinada amb la mateixa excusa. A mi què m'expliques! Si el pots fer, fes-lo, i si no, no el facis, però a les 4 de la matinada no pot ser que la policia trobi 300 persones xerrant al Passeig. Això no és normal! Quan m'ho van dir, vaig trucar al president de [la mesquita] la Sèquia i va fer una xerrada especial sobre això. Si volem que la gent ens estimi hem de ser educats i respectuosos.