El manresà Ivan Tapia Lasaosa (18 d'octubre del 1976) sap com ningú què és reinventar-se. Actualment fa jocs. Abans, però, va ser actor deu anys després d'estudiar art dramàtic. Quan va ser pare -té dues nenes- com que la seva parella també és actriu i no podia ser que tots anessin de gira, va muntar una agència de comunicació que va funcionar vuit anys fent continguts per a grans marques. Fa quatre anys la va reconvertir en una empresa per generar jocs que s'estructura en els que fan per a empreses (Cocolisto, on treballen nou persones i de la qual és el fundador i director creatiu), els llibres ( Escape Book), l' Escape Show (estrenat al teatre Kursaal de Manresa el 2017 i que continua de gira), l'enigma dins d'un vi i els grans esdeveniments com el macroescape de dissabte. La setmana passada van estrenar al número 1 de la plaça de Valldaura l'Escape Theatre ( escaptheatre. net).

Què és l'Escape Theatre?

Agafa el concepte de l' escape, que entres en una sala ambientada on has de resoldre una sèrie d'enigmes, però, en lloc d'anar obrint portes per sortir-ne, a dins hi ha actors i hi has de parlar. Per dir-ho d'alguna manera, els cadenats són els actors. Quan trobes les claus, parles amb ells i, en funció de les preguntes i respostes, te'n donen per continuar jugant. És tota l'estona interactiu i hi poden jugar fins a vint persones alhora.

És un 'escape' inèdit?

Tal com nosaltres ho muntem, jo no ho he vist en cap lloc.

Per què creu que agrada tant el concepte 'escape'?

Jo crec que són diverses coses. La primera és que és una alternativa d'oci interessant. Tot i que sembla que agafa gent molt jove, el públic té entre 35 i 45 anys. Després, que és sa, és divertit; no només és l'experiència de l' escape sinó que jugues i, després, fas una copa i ho pots comentar. I que el joc és tan immersiu que acostumen a sortir dient: «Quan ho torni a fer», i això és el que va generant la cadena que hi hagi gent que amb el seu equip va jugant i jugant perquè, als nous adults, els agrada jugar.

Com hi va entrar, en el món de la creació de jocs?

M'agraden. Els jocs de taula, els d'ordinador, en viu, els de rol. Després, que fer teatre, i teatre de carrer, té una part de joc. Va ser a través de l' escape que vaig transformar l'empresa en una empresa de joc. La meva cunyada em va regalar un escape quan només n'hi havia dos a Barcelona. Em van tancar en una sala i em va encantar. Vaig sortir d'allà dient: això ho he de fer. Vaig trobar un lloc on s'ajuntava generar continguts, que és el que ja feia, el joc i que el meu coco serveix per fer això.

Alguna nova creació, a banda de l'Escape Theatre?

Ara hem tret una nova línia que són els Mistery Book, que van més cap a la investigació. Robatoris que s'han fet a uns personatges i, llegint els interrogatoris i veient les imatges de l'escena del crim, has d'escollir qui és l'assassí.

Cocolisto treballa per a Nestlé, Planeta, CaixaBank

...Santander, Deloitte, que és una gran buscadora de talents... Tenim clients amb qui treballem de manera contínua, per exemple, fent seleccions de personal. I d'altres, com és el cas de Danone, que hi hem treballat dues o tres vegades per a convencions concretes.

Selecció de personal?

Hi podem entrar en dos llocs. En les seleccions molt massives, als nostres jocs de base -d'obrir portes i activar bombes- hi poden jugar fins a 200 persones alhora. I és un molt bon punt per passar un primer sedàs perquè, quan jugues i estàs immers en el joc, hi ha comportaments que ja es veuen de base. I, a banda, en aquests jocs per a empresa generem punts de control: un lloc on sabem que generem conflicte o estrès o on s'haurà de col·laborar. Situacions que són analitzables. Això, per a les seleccions massives i, després, quan ja som cap al final, que tens cinc candidats i has d'acabar de veure com funcionen, és important crear una distracció, i el joc ajuda a relaxar una mica l'ambient i, per altra banda, com que podem crear jocs que treballin competències concretes, hi posem les que vol l'empresa. És igual si ho resols o no. L'important és com afrontes aquest repte.

Com es fa un 'escape' per a un empresa com Danone?

Bàsicament, el que fem és fer-los jugar. Hi ha vegades que vas a un lloc i tens 150 persones vestides amb bata i penses, aquests no jugaran, però juguen i són molt curiosos i ens demanen.

Hi ha cap empresa per a la qual li agradaria fer-ne un?

El que m'agradaria és fer un escape en un estadi amb 20.000 o 30.000 persones. Algun dia...