Les mesquites de Manresa fan gestos de reconeixement cap a les dones per apartar la comunitat bagenca dels clixés que les titllen de masclistes. En aquest sentit, en l'acte obert del ramadà que van organitzar les dues associacions islàmiques de Manresa, i que va tenir lloc a la mesquita Al-Fath, una noia jove, Miriam Hajji, va ser l'encarregada de llegir el manifest, que apostava per trencar tòpics.

La Comunitat Islàmica del Bages, que té la seu a la mesquita Al-Fath (a l'antiga fàbrica de l'Aranya), vol continuar apostant per aquesta obertura. De fet, en els darrers mesos, aquesta entitat i la que du la mesquita de la Sèquia han organitzat actes per a dones amb l'objectiu de debatre el seu paper en la societat. A la mesquita Al-Fath s'estan fent obres de reforma i l'objectiu és que, un cop estiguin enllestides, s'hi puguin fer tot tipus d'activitats obertes a tota la ciutadania, i les dones de la comunitat podran organitzar-hi les activitats que considerin oportunes, fins i tot portar-hi entitats que no siguin musulmanes. El president de la mesquita Al-Fath, Abdellah Anhari, que té un discurs totalment integrador, no es cansa de repetir que la mesquita és de tot Manresa i no només de la comunitat musulmana.

Fins ara, a la mesquita Al-Fath, les dones i els homes resen en sales separades, i un cop acabin les obres, en principi, faran l'oració a la mateixa sala. Tot i que hi haurà una cortina entremig perquè els preceptes religiosos obliguen que homes i dones no estiguin totalment barrejats en el moment de resar. A part, per donar un to més conciliador amb la resta de la societat, i amb ganes que la mesquita es converteixi en un centre cultural més enllà d'un espai d'oració, hi haurà un canvi de nom i es passarà a dir Centre Cultural Islàmic.

Els responsables de la mesquita Al-Fath asseguren que la dona té veu pròpia a la comunitat. En aquest sentit, el seu president afirma que molts cops li pregunten per què les dones musulmanes porten vel, i ell respon que és una pregunta que ha d'anar adreçada a les dones i que són elles les que han de respondre. El futur centre cultural ha de servir, precisament, per posar fi als recels i que la comunitat es doni a conèixer més.