L’Ajuntament de Manresa ha presentat avui el nou Pla de Salut 2018-2022, un document que serà sotmès a votació durant el Ple municipal que se celebra avui dijous, i que té l’objectiu d’establir les necessitats i ordenar les actuacions que els propers anys s’emprendran des del consistori per tal d’incidir positivament en la salut dels seus habitants en els diversos àmbits de competència municipal.
Els eixos principals d’aquest nou Pla de Salut han estat exposats aquest migdia en roda de premsa per la regidora de Cohesió Social, Gent Gran i Salut de l’Ajuntament de Manresa, Mercè Rosich; i la degana de la facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa, Carlota Riera. Hi ha assistit també la tècnica de Sanitat de l’Ajuntament de Manresa, Elisenda Solsona.
Mercè Rosich ha qualificat el Pla de Salut “com un bon pla fet a mida per a una ciutat com Manresa” i “sobretot tenint en compte el treball transversal dels experts de molts àmbits i tenint en compte també la percepció de la ciutat”. Per a la regidora “és un Pla fruït del consens, amb un centenar d’accions a desenvolupar per aconseguir una ciutat compromesa amb majúscules amb la salut, posant un especial èmfasi en els col·lectius vulnerables”. Rosich ha subratllat que el nou pla “té una visió global i oberta, amb poca literatura, però molt ambiciós i amb molt de contingut”.
Per la seva part, Carlota Riera ha explicat que el nou document s’orienta a 5 grans objectius i 6 eixos d’actuació adreçats a aconseguir una ciutat amb un estil de vida saludable, protegida sanitàriament, amb igualtat d’oportunitats per a una bona salut, que garanteixi un envelliment actiu i de qualitat; i amb serveis de salut eficients i de qualitat. Per aconseguir-ho s’estableixen un total de 36 actuacions i 100 accions concretes a desenvolupar que requereixen la mobilització transversal i el treball en xarxa de diferents àmbits i serveis.
Per a la degana de la facultat de Ciències de la Salut, les cinc principals aportacions d’aquest nou Pla són: el procés participatiu amb un alt nivell de consens; els nous reptes i ampliació d’objectius en àmbits on ja es treballa intensament; la incorporació tranversal de la perspectiva de determinants socials de la salut (desigualtat i salut); la coordinació i alineació amb altres plans de ciutat; la intensificació del treball en xarxa i coordinat; l’establiment d’un sistema d’indicadors de seguiment; i la creació de l’Observatori de salut.
Un nou Pla de llarg recorregut i fruït del consens
La presentació d’aquest Pla és fruit d’un llarg recorregut des que al 2015 s’acabés el pla anterior. El 2016 es va fer una nova diagnosi, que es va encarregar a la FUB. Amb aquesta diagnosi a la ma, que recull dades objectives de salut des d’una mirada holística, física, psíquica i social, així com altres dades subjectives extretes dels resultats de l’Enquesta de percepció de la salut a la ciutat de Manresa. Així, el 2017 s’encarrega a la FUB que lideri l’elaboració d’aquest nou Pla de Salut, amb el suport financer de la Diputació de Barcelona i el seguiment de l’equip tècnic de Salut de l’Ajuntament de Manresa.
El procés d’elaboració del Pla de Salut ha estat laboriós i participat. Les conclusions de la diagnosi han estat el punt de partida per treballar amb la ciutadania a través de les entitats per determinar-ne les prioritats. En total, han participat 35 entitats de la ciutat en cinc grups de treball: Grup intern de l’Ajuntament, Grup de Salut, Grup Social, Grup d’agents econòmics i socials i Grup de persones malaltes i usuàries de salut.
Aquestes prioritats consensuades han estat contrastades també amb les diferents regidories, i finalment avalades per l’equip de govern i posades a consideració dels grups polítics de l’oposició.Bon estat de salut però també amb reptes que cal afrontar
Tot i que la diagnosi de la qual parteix el treball del nou Pla presenta una ciutat amb un més que acceptable bon estat de salut en general, també assenyala algunes particularitats i reptes com són una orografia i clima poc agradable, l’envelliment de la població, el sedentarisme, un parc d’habitatges envellit en determinades zones de la ciutat, la manca d’espais d’oci a l’aire lliure al centre de la ciutat ... Al costat, però, també hi ha una sèrie de fortaleses de ciutat que s’han de reconèixer i potenciar com són una bona xarxa associativa, cultural i esportiva, experiències reeixides de treball en xarxa, bona dotació de serveis sanitaris i servei domiciliari, bona qualitat de l’aigua potable, un bon entorn natural...
El Pla de Salut és doncs, el resultat de les prioritats que s’han valorat con a rellevants a desenvolupar en els propers anys. El document té una visió global, d’impacte a tota la població, si bé es fa especial menció a col·lectius vulnerables o amb especials característiques, amb l’objectiu de pal·liar desigualtats.
