Compatibilitzar l'alta esperança de vida que hi ha a Manresa amb un envelliment actiu i de qualitat. Aquest és el principal repte que preveu el nou Pla Local de Salut de què s'ha dotat l'Ajuntament d'aquí fins al 2022.

A Manresa la mitjana d'esperança de vida és de 83,72 anys, un punt per sobre de la catalana. En dones se situa en els 87 anys, i en homes en els 81. Ha augmentat tres punts respecte a la dècada passada. Si a això s'hi afegeix que la natalitat només ha fet que baixar en els últims anys, hi ha una marcada tendència a l'envelliment i fins i tot al sobreenvelliment de la ciutat, a la qual s'haurà de fer front.

El Pla Local de Salut s'havia d'aprovar al ple municipal que en tancar edició se celebrava a l'Ajuntament de Manresa. Es tracta d'un document que estableix les necessitats de la ciutat en l'àmbit de la salut i que proposa i enumera tot un seguit d'accions a emprendre els pròxims anys des de l'Ajuntament.

L'ha elaborat la FUB juntament amb tècnics municipals de Salut a partir d'un procés participatiu en el qual han pres part una trentena d'entitats, i també d'una enquesta ciutadana per saber la percepció que tenen de la salut a la ciutat. Substitueix el pla que hi va haver vigent fins l'any 2015.

A la seva presentació, que es va fer aquest dijous, la regidora de Cohesió Social, Gent Gran i Salut de l'Ajuntament de Manresa, Mercè Rosich, va assegurar que es tracta d'un document «amb poca literatura i molt contingut».

Per part de la FUB, la degana de la facultat de Ciències de la Salut del Campus Manresa de la UVic-UCC, Carlota Riera, va explicar que el pla s'ha estructurat en 5 objectius: «Una ciutat amb un estil de vida saludable»; «Una ciutat protegida sanitàriament»; «Una ciutat amb igualtat d'oportunitats per a una bona salut»; «Una ciutat que garanteix un envelliment actiu i de qualitat»; i «Una ciutat amb serveis de salut eficients i de qualitat». De cadascun pengen 6 eixos de treball i més d'un centenar d'accions concretes.

En el capítol de l'envelliment es proposen actuacions com la promoció de l'ús d'espais lúdics i de salut per a la gent gran; desenvolupar un programa de detecció precoç de persones fràgils; potenciar el servei d'atenció domiciliària; o dur a terme accions de formació de persones cuidadores.

També implementar un pla de millora de les condicions d'habitatge de les persones grans. Les cases envellides en determinades zones de la ciutat afecten directament la qualitat de vida sobretot de la gent gran. Per a Riera això es pot «esmorteir amb altres actuacions com programes per evitar l'aïllament social o bé vetllar per la seva salubritat».

Segons la degana, les propostes del pla són transversals i no concerneixen només a Salut. Així mateix va destacar que es farà un seguiment del seu compliment amb un sistema d'indicadors i que en el futur es podria plantejar la creació d'un Observatori de la Salut.