Els petards encara sonen, i molt, durant la revetlla de Sant Joan. La nit més curta de l'any es manté com una de les més celebrades de l'any, però l'estampa a les ciutats de la Catalunya Central d'aquesta data assenyalada ha canviat. Pràcticament no es veuen nens portant mobles antics i fustes en solars sense asfaltar de Manresa per fer fogueres. Els responsables de les associacions dels barris que organitzaven a la capital del Bages les principals revetlles fa més deu anys asseguren que és complicat mantenir la tradició de les fogueres perquè el creixement de la ciutat i les normatives antiincendis dificulten trobar un espai segur on fer-les.
«Els anys 80 i 90, els manresans que sortien al balcó d'un habitatge elevat podien veure, quan es feia fosc, la resplendor de les fogueres», explica el president de l'Associació de Veïns del Poble Nou, Valentí Serra, que havia organitzat fins al principi de la dècada passada una de les principals revetlles a la ciutat. Ahir a la nit se'n van veure poques a Manresa. La Flama del Canigó que va arribar al vespre a la Bonavista va servir perquè Cal Gravat pogués mantenir la tradició i perquè a la plaça Major es pogués encendre una petita foguera dins dels actes de la Revetlla de la República. Les fogueres de barri, que van servir durant dècades per alimentar la guspira de la tradició, pràcticament han desaparegut a les ciutats de la Catalunya Central.
La revetlla del Poble Nou, que es va acabar convertint en la gran festa de Manresa, tenia lloc al carrer de la Font del Gat, que fa quinze encara no s'havia urbanitzat. Era un punt segur per fer-hi la foguera, i on els nens i els veïns portaven els mobles vells que havien recollit els dies anteriors tot passant per les llars del barri. Una imatge que, de fet, es repetia en altres ciutats de les comarques centrals, que també han vist minvar el nombre de fogueres fins a passar a ser un acte testimonial de la revetlla en punts molt concrets on s'han resistit a extingir la tradició.
«Tot aquest indret es va urbanitzar, i era complicat organitzar-hi la revetlla. Els petards molestaven a molts veïns i per fer una festa amb foguera la responsabilitat civil és molt elevada. A més t'exigeixen portar-hi sorra amb un camió per evitar malmetre el sòl urbà, i la normativa obliga que hi hagi una distància prudencial respecte als edificis. Els bombers, a part, han de controlar el volum del foc. Tot plegat fa que sigui complicat organitzar una revetlla com la que fèiem», explica el president del Poble Nou.
El barri de la Sagrada Família de Manresa organitzava cada Sant Joan una peculiar foguera que es barrejava amb les reivindicacions de millora del barri i, fins i tot, construïen una petita falla que cremaven quan l'avinguda de Francesc Macià encara s'havia d'urbanitzar. «Exhibíem el ninot en una cercavila i s'hi afegien nens que tiraven petards», recorda l'antic president de l'entitat veïnal, Marià Muñoz. Una tradició que es va mantenir durant tres dècades. A part del creixement urbanístic d'aquesta zona de la ciutat, també s'hi ha afegit la normativa de seguretat i aquests actes típics del barri, que abans celebrava la seva festa major per aquestes dates, s'han anat perdent.
A Cal Gravat, sí que van encendre ahir una foguera, però l'ambient de Sant Joan ha canviat molt en els dar-rers temps. Reconeixen que ara calen més permisos, hi ha més restriccions, i la normativa de seguretat en dificulta l'organització. «Hem de tenir-hi, per exemple, mànegues a mà per poder apagar el foc si hi hagués algun incident, i Protecció Civil no ho posava fàcil», explica l'antic president veïnal, Enric Martí.
Els focs, a la baixa a Berga
La Flama del Canigó va recórrer ahir els carrers de Berga per servir a tots aquells que la necessitaven. A les 5 de la tarda va arribar a la capital, resseguint diversos llocs a mans de representants d'algunes entitats, fins a arribar a la plaça de la Font del Ros, on es va fer l'acte oficial d'encesa, enguany, a càrrec de la Llar Santa Maria de Queralt. Després, diversos pobles de la comarca es van emportar la Flama cap a les seves poblacions, i es va cloure l'acte amb la ballada de gegants de la Bauma dels Encantats. A aquesta plaça, però, com a altres llocs de la població, fa anys que no s'encén cap foguera.
El barri de la Valldan, però, es manté com un dels reductes del municipi on segueix viva la Flama per Sant Joan, malgrat la pluja que va caure ahir al vespre. Fa anys que els vall-danencs es reuneixen per cremar la foguera, i ahir van ser un centenar de persones les que es van aplegar al camp de futbol del polígon industrial, on s'ha fet en els darrers 10 anys, per cremar, entre llenya i fusta, la carrossa que fan els veïns per Carnestoltes. «És un costum que hem agafat i que ajuda que vingui més gent», explica Joan Pla, el president de l'Associació de Veïns.
Després de la foguera, la gent de la Valldan aprofita per fer una mica de festa, fidels a una tradició que «s'està perdent, especialment pel rigor de la normativa», segons apunta el president. Pla explica que «quan era petit, es feien fogueres per Sant Isidre, per Sant Joan i, fins i tot, per Sant Pere, mentre ara se'n fan menys», però a la Valldan intenten «conservar coses que a altres llocs de Berga potser no es fan». Tot i això, dubta sobre si a Berga és per un tema de normativa o «potser perquè no hi ha ganes», ja que «si demanes els permisos amb temps i en un lloc adequat, ho pots fer», apunta. A la Valldan, anteriorment, ho feien cada any que encenien la foguera en un lloc diferent. «És una tradició que ve de pagès».
Tot i els canvis en les tradicions, els municipis de la regió central es preparaven ahir per viure la revetlla en múltiples actes que s'havien d'allargar fins a la matinada.
