L'economia catalana va raonablement bé, tot i que hi ha alguns aspectes a millorar i cal fer alguns canvis perquè continuï evolucio nant favorablement. Aquesta és una de les principals conclusions que han plantejat avui Oriol Amat, catedràtic d'Economia Financera i Comptabilitat de la Universitat Pompeu Fabra, i Guillem López Casasnovas, catedràtic d'Economia a la mateixa universitat, durant l'acte «L'empresa i l'economia catalanes: com i cap on van?» que s'ha fet aquest migdia a la sala d'actes de l'Institut Lluís de Peguera, dins del programa de la Universitat Catalana d'Estiu (UCE) a Manresa.

La taula ha estat presidida pel president de l'UCE, Jordi Casassas, i l'exconseller manresà Josep Huguet ha intervingut com a moderador.

Els dos catedràtics, economistes de referència del nostre país, han plantejat un esquema similar en les seves exposicions: a partir d'un anàlisi de la situació econòmica de Catalunya i de les seves empreses, han constatat l'existència de força dades positives però també algunes de negatives, i han plantejat la necessitat de fer front als reptes pendents que limiten la capacitat de maniobra de l'economia catalana com poden ser el dèficit fiscal, la precarietat laboral o l'estabilitat política.

Oriol Amat ha estat el primer en analitzar la situació actual i les perspectives de futur del teixit empresarial català a partir dels aspectes estructurals com l'elevat grau d'internacionalització l'augment de la rendibilitat de les empreses catalanes, i altres aspectes favorables. En les seves conclusions però, ha advertit de les debilitats que suposen el nivell d'atur i la precarietat laboral, l'excessiva burocràcia o el descens d'inversió en recerca, entre d'altres.

Per la seva part, Guillem López Casasnovas també ha compartit algunes de les dades positives plantejades per Amat, si bé ha posat més l'èmfasi en els reptes i oportunitats que té al davant l'economia catalana i les coses que cal millorar, com la baixa qualitat de l'ocupació, el creixement de les desigualtats, o la pèrdua progressiva de benestar entre la ciutadania a Catalunya.

Per això ha proposat un canvi de model per garantir un creixement econòmic sostenible que permeti eliminar les incerteses que el dificulten i afavorir que des del sector públic es pugui contribuir a la millora de l'economia.

En acabar les dues intervencions, Josep Huguet ha obert el debat amb qüestions relacionades amb el paper de les administracions públiques com a afavoridores del desenvolupament de les pimes, les limitacions de l'actual model energètic o l'escassa transferència que hi ha des dels àmbits de recerca a les empreses. Amb les intervencions del públic s'ha donat per acabat l'acte.