Ampliar la recerca sobre la Guerra Civil Espanyola, fer més difusió de què va passar tant a l'escola com a través dels mitjans i aprofundir en la recuperació de la memòria històrica són, a grans trets, els principals reptes que hi ha pendents per anar tancant els serrells que encara s'arrosseguen d'aquell episodi bèl·lic. Així ho van posar de manifest aquest dissabte els historiadors que van participar en un debat sobre «La guerra civil: una qüestió no resolta», que es va organitzar en el marc de la Universitat Catalana d'Estiu, que aquests dies se celebra a la ciutat de Manresa.

Davant d'una setantena de persones aplegades a l'espai de la Plana de l'Om, el professor jubilat de Filosofia de la UB Jordi Sales; el catedràtic d'Història Contemporània de la UB Joan Villarroya; i el manresà Joaquim Aloy, de l'Associació Memòria i Història de Manresa, van coincidir en l'afirmació inicial: que la guerra civil no està resolta, i que sovint aquell episodi s'ha volgut mantenir expressament en l'oblit. Moderava el debat Àngel Casals, de la UB.

D'aquella guerra hi ha «revenges i rancúnies» que han persistit amb el temps, i va ser seguida «per una dictadura cruel amb pànic i por que es van traspassar de generació en generació», apuntava Aloy, i ho considera «una de les grans victòries del franquisme»: una por que, segons ell, sovint s'ha traduït «en allò de no t'emboliquis en política». I això, segons Aloy, ha contribuït en el retard d'una llei de memòria històrica (del 2007) «que obeeix a la pressió dels nets [dels que van viure la guerra] i de les associacions de memòria històrica que va arribar un punt que van dir prou!». Per tot plegat «parlem de 80 anys de guerra civil».

Al seu torn, Jordi Sales va apuntar al fet que sovint «ha resultat més còmode no parlar-ne, quan el que cal és ganes de recerca i d'inventari». Considera que «voler recuperar la memòria és un signe de lucidesa perquè, al cap i a la fi, la memòria d'un poble és la que és, agradi o no agradi».

Des d'una perspectiva bibliogràfica, Villarroya va apuntar que «encara hi ha molts aspectes de la guerra civil que es desconeixen», fins al punt que membres «de les terceres i quartes generacions dels que la van viure ni tan sols tenen constància de la mort dels seus avantpassats o no saben on estan enterrats».

Segons Villarroya, la bibliografia i la recerca sobre la guerra civil ha tingut un fort impuls els darrers deu anys «i hem avançat en temes dels quals es refusava l'estudi en l'àmbit acadèmic perquè es vivia d'esquena a parlar de la guerra o de la història militar, però encara hi ha feina per fer», per exemple, quant a la bibliografia de personatges.

Villaroya també va posar de manifest l'avenç que s'ha fet en els canvis de nomenclatura en moltes poblacions, especialment catalanes, que fins fa un temps encara conservaven reminiscències franquistes. Sobre aquesta qüestió, Aloy va insistir que «a Catalunya hi ha hagut molta més consciència sobre els perjudicis del franquisme, mentre que en punts d'Espanya encara hi ha qui defensa que el franquisme no va ser tan dolent». En aquest sentit, «encara hi ha molta feina a fer», afegia.

Propostes pendents

En aquest context de deures pendents per poder considerar ben resolt el final de la guerra civil, Aloy va enumerar diverses propostes que considera necessàries d'abordar a curt termini, i que considera «un deure bàsic de l'Estat».

Va parlar d'il·legalitzar organitzacions feixistes «i de fer cas de l'informe de l'ONU que considera inaguantable la llei d'amnistia». Troba imprescindible establir una comissió de la veritat «per saber què va passar i per desfranquitzar l'administració pública», entenent que d'aquella època encara se n'arrosseguen determinats elements «enquistats en el poder militar i judicial».

També demana l'obertura de fosses, i «potenciar el màxim la història oral, desclassificar arxius, i honorar i recordar les víctimes. En resum, cal lluitar contra l'oblit perquè és un deure moral», va concloure.

En acabat, es va obrir un torn de debat amb el públic assistent.