L'Ajuntament de Manresa se suma a les crítiques al procés d'acollida dels refugiats dissenyat pel Govern central. La regidora d'Acció Social, Àngels Santolària, va afirma ahir, en una ponència sobre migracions a la Universitat Catalana d'Estiu, que els dos anys que dura el protocol per integrar els refugiats a la ciutat són insuficients, i es preguntava què els passarà un cop hagi transcorregut aquest temps. També va criticar que l'Ajuntament de Manresa, com els de la resta de ciutats que han acollit refugiats, quedi al marge del procés d'integració.
La responsable d'Acció Social va remarcar que ens els darrers anys el nombre de ciutadans provinents d'altres països no ha parat de créixer, i va posar èmfasi en les comunitats que han fugit de conflictes i de països amb una situació política inestable. «A Manresa, està creixent la població que arriba d'Hondures, amb una forta tensió als carrers; Veneçuela, immers en problemes similars; d'Afganistan i de Síria», explicava. També va destacar que molts dels refugiats que arriben d'una zona de conflicte han viscut experiències extremes i de molta violència, i que l'atenció psicològica hauria de ser un punt clau en el procés d'integració. A part, Santolària considera que els dos anys de marge per completar el procés d'acollida són insuficients perquè «l'aprenentatge de l'idioma i la integració en el teixit social requereix més temps».
L'Ajuntament de Manresa no és l'única administració que ha alçat la veu demanant una millor gestió en l'acollida dels refugiats. Santolària explicava que els consistoris d'altres ciutats que reben refugiats i la Generalitat reivindiquen al Govern central assumir el control del procés d'integració dels refugiats. «Estem informats sobre com va el procés perquè les mateixes entitats que se'n fan càrrec ens n'informen, però des de Madrid no ens n'han dit res, i això és greu», afegeix. Opina que la Generalitat i els ajuntaments poden dissenyar millor el procés d'acollida perquè són administracions més properes i, per tant, saben de primera mà quines són les seves necessitats.
La regidora també va explicar que els refugiats, un cop acaben la primera fase del procés en un centre d'acollida, han de buscar un habitatge, i que molts topen amb greus dificultats per trobar-ne. El mercat no entén de solidaritat. «Els ciutadans no poden accedir a un lloguer si no tenen una nòmina, i els refugiats, és clar, es troben la mateixa problemàtica», afirmava, i va recordar que n'hi ha molts que no són de Síria que veuen negada la seva sol·licitud per quedar-se a l'Estat espanyol. A Manresa, no només hi ha els que, en la primera fase d'acollida, resideixen a l'antic edifici de la germanetes, sinó que rep refugiats d'altres ciutats, com Berga, un cop se'ls acaba l'estada al centre d'acollida.
Dècades de fort creixement africà
Santolària, que va fer una breu intervenció un cop acabada la xerrada, va dir que s'ha de diferenciar la situació dels refugiats de la dels immigrants que arriben per necessitats econòmiques. L'acte, que va tenir lloc ahir al migdia a l'institut Lluís de Peguera, portava per títol «La Mediterrània i les migracions» i un dels ponents, Andreu Domingo, subdirector del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, va destacar el creixement demogràfic que experimentarà el continent africà en les properes tres dècades. La població es multiplicarà per tres, i això complicarà i afegirà més complexitat al fenomen de la immigració. En l'acte també va participar Josep Oliveras, de la Universitat Rovira i Virgili, que va recordar que al llarg de la història s'han produït importants moviments migratoris.
