La Fundació Rosa Oriol ha passat a dir-se Fundació del Convent de Santa Clara, i Gabriel Prat n'ha rellevat Rosa Tous a la presidència. En aquests canvis hi plana l'enrenou generat a final de l'any passat per la decisió de la família manresana de joiers de rellevar de la fundació dues patrones, Pilar Rahola i Helena Rakosnik, pel seu perfil independentista. Regió7 n'ha parlat amb sor Lucía Caram, ànima i directora de la fundació. Assegura que ha estat una transició amistosa i que, de fet, el primer pas va ser dels joiers.
Personalment, Caram no descarta el retorn d'Helena Rakosnik -«vull que torni»- i de Pilar Rahola -«en sóc amiga i me l'estimo»- al patronat d'aquí a un temps prudencial. «Hem decidit que el primer que faríem és fer un patronat petit, amb menys gent, una cosa més local; consolidar-nos, mirar els projectes i, a partir de final d'any, plantejar-nos si volem créixer i incorporar més gent. La idea és, ara, escollir gent del territori i que cada patró estigui vinculat a un projecte i que el pugui visitar i, si és lluny, és més difícil que el pugui acompanyar».
L'empresa i la família
La monja manresana explica que el canvi de nom -que preveu que la Generalitat aprovi en un mes- arriba després d'un llarg «procés de maduració» i que l'objectiu principal, a banda de «salvar els projectes», va ser deslligar la fundació dels Tous per evitar que empreses que hi volen col·laborar no ho deixin de fer pensant que és una fundació de la seva empresa quan, diu, «és de la família». Insisteix que aquesta ha estat la principal raó i apunta que, de fet, del tema procés «ara pràcticament ja no se'n parlava». De fet, està convençuda que si no hi hagués hagut el tema del procés pel mig, hauria acabat passant el mateix per aquesta identificació de l'empresa Tous amb la fundació.
L'aportació dels Tous es manté
Una prova de la bona relació que ha quedat entre ells , esmenta Caram, és que en la trobada al convent per explicar-ho als voluntaris, el 26 de juny, les germanes Rosa i Alba Tous, que hi van anar per acomiadar-se, van rebre un fort aplaudiment. L'altra, que els Tous continuaran aportant-hi el mateix que ara, que representa un 30% del total.
Llegeix la decisió dels joiers de sortir del primer pla «com un acte de generositat per part d'ells. Tal com estava el tema, van veure que el millor és que la fundació torni al convent i ells continuaran ajudant exactament igual». Assenyala que «la fundació no seria on és sense ells» i que «tot aquest temps hem estat dialogant molt. Mentiria si digués el contrari. La relació ha estat molt bona». Remarca que «en el tema del procés tots en hem equivocat».
Per a la monja, el primordial és que des del primer dia «la gent va identificar la Fundació Rosa Oriol com una fundació de l'empresa Tous, i no ho era. Era una fundació patrocinada per la família, pel Salvador [Tous] i per la Rosa [Oriol]. La gent ho va identificar i això feia que resultés més difícil aconseguir recursos». Encara ara, quan ja fa vuit anys que funciona, «costava que la gent fes donatius. Ells van entendre també aquest handicap, va passar el que va passar i van ser ells mateixos que van dir: potser seria bo, encara que ens comprometem a continuar ajudant...», fer un pas al costat.
Insisteix que la relació continua sent bona. «Si les coses estiguessin malament, hauríem canviat el nom a la residència [per a persones sense llar, que van pagar els joiers a la carretera de Vic amb un milió d'euros], que es continuarà dient Residència Rosa Oriol. Tenim l'espai Flor de Blat [en un local dels Tous on es venen els productes dels horts, que són en uns terrenys que també són propietat seva]». A més a més, recorda les dutxes de la Llar Sant Joan de Déu que van pagar amb 150.000 euros. «No puc dir que no hagin estat generosos i tenies la certesa que estaven al darrere per ajudar-te si no hi arribaves». Admet que «per a la Rosa mare haver de fer un pas al costat és dolorós, quan la fundació porta el teu nom i te'n sents orgullosa».«No m'he enfrontat amb ningú»
Amb el canvi, la idea, en definitiva, remarca, ha estat crear «una fundació que pugui tenir la marca de totes les empreses que hi vulguin col·laborar, i la família Tous o l'empresa Tous col·laboraran com un més amb el compromís per part seva de continuar ajudant amb una aportació anual, més la residència, que és bastant». Remarca, per tant, que no hi ha hagut cap trencament traumàtic. «Puc continuar dient que sóc amiga de tots els que eren i que són al patronat perquè jo no m'he enfrontat amb ningú».
Explica que l'objectiu és «passar d'uns recursos de contenció a professionalitzar-nos. Hi ha un perfil molt empresarial entre els patrons que ens podran ajudar molt en les prioritats, com és el tema de buscar la sortida laboral de la gent que tenim». Hi afegeix, també, el tema de l'habitatge.
