Maria Teresa Cabré, presidenta de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans seu de les classes i dels actes de l'UCE a Manresa en el seu 90è aniversari. Ahir, hi va tornar després de 54 anys per parlar de «La llengua abans i després de Pompeu Fabra. Als 150 anys del seu naixement». L'aula magna de l'institut manresà va rebre un centenar de persones per escoltar la seva lliçó de cloenda.

Cabré va explicar què va portar un enginyer de professió a convertir-se en el pare del català normatiu. La seva primera motivació va ser poder escriure cartes als seus nebots sense haver de començar-les amb un «queridos sobrinos»; la segona, la impossibilitat de trobar les eines per fer-ho bé, de manera que es va convertir en el seu constructor.

«Una figura irrepetible», «un home de conviccions profundes», «molt perseverant» i amb les «idees molt clares». Així va definir la lingüista, filòloga i directora de la Càtedra Pompeu Fabra de l'UPF el Pompeu Fabra persona, de qui va destacar que el fet de ser enginyer el va dotar d'una preparació especial per enfocar els problemes, basada en el «sentit comú i en el sentit pràctic». Que fos poliglot (va fer una gramàtica del francès i una de l'anglès) i la «seva intuïció lingüística» va ser bàsic per crear una obra de referència seguint la idea «de com hauria estat el català escrit sense les interferències constants i el domini del castellà». Un català que no fos excloent sinó integrador i que fos útil en tots els registres.

Per acabar, Cabré va voler parlar de la situació actual. Va explicar que el 1978, quan es va iniciar la revisió de les normes ortogràfiques, la gramàtica i el diccionari, es va poder partir de l'obra de Fabra i que, des d'aleshores, l'IEC ha fet dues versions del seu diccionari (el 1995 i el 2007). Va avançar que el 2019 es publicarà una gramàtica simplificada pensada per al gran públic i l'escola. Quant a l'ortografia, va defensar la polèmica reducció dels accents diacrítics remarcant que, «com a mínim, s'ha creat una norma, fent que només puguin portar diacrític els mots monosil·làbics».