Entre els molts elements d'interès històric i arquitectònic que guarda la casa Fàbregas -l'antiga fonda de Sant Antoni- n'hi ha un que fins i tot hi ha experts en la història de Manresa que desconeixien que existís. Com que la casa és la suma de quatre edificis independents que es van anar agregant amb els anys, a l'interior hi ha quedat fossilitzat que tot fa pensar que té un origen medieval. Salvant les distàncies, estaríem parlant d'una versió reduïda del carrer del Balç.

Es tracta d'un corredor interior que travessava la casa perpendicularment des de la plaça Major fins a l'hort del darrere i el carrer d'Amigant -antigament carrer de Jaume Rigolf o de Rigolfes.

Un estudi històric molt complet que es va fer sobre la casa va permetre explicar la seva complexa evolució, fruit de l'agregació de quatre unitats estructurals diferents, la qual cosa explicaria que, després de passejar per l'interior unes quantes vegades, encara sigui fàcil perdre-s'hi.

Dues de les unitats, orientades al carrer d'Amigant, que inclouen l'hort del darrere, van ser aplegades el 1567 pel mercader manresà Francesc Casamitjana, i les altres dues, amb façana a la plaça Major, pel blanquer Bonaventura Anglada, l'any 1718. Pau Fàbregas va adquirir cap al 1749 les cases de la plaça i el 1768 les del carrer d'Amigant i en va fer l'agregació final.

Al mateix estudi hi consta que les voltes dels soterranis i les cisternes, documentades des del 1555, juntament amb l'antiguitat d'algunes estructures, fan sospitar el seu origen medieval. Esmenta, també, que el corredor interior que organitza el seguit de dependències pot relacionar-se amb antics carrers interiors ocults per reformes constructives i urbanístiques posteriors, la qual cosa no era cap excepció i feien possible diferents concessions reials.

Algun dels plànols de l'estudi marca aquest possible àmbit medieval de circulació pública i assenyala que només una recerca arqueològica amb cales podria confirmar-ho del tot.

Una joia arquitectònica

Justament sobre el passadís de l'entresol, damunt d'aquest carreró, hi ha la joia arquitectònica de l'edifici, un arc rebaixat del tot inèdit, com va destacar en el seu dia l'arquitecte Pere Santamaria, director de les obres que estan a punt de finalitzar a la casa, que en aquesta primera fase han inclòs treure'n tots els afegits per deixar només els originals i, alhora, dotar-la d'una nova escala i del forat de l'ascensor.

Aquest arc, que segons Santamaria va idear «un autèntic geni», va servir per resoldre el problema que plantejava la conservació dels murs de la planta baixa i del corredor que organitzava els espais de l'edifici del carrer d'Amigant i la seva incompatibilitat amb la nova distribució que es proposava al pis primer a partir de la seva organització a l'entorn de l'accés noble i del celobert central.

Tornant al carreró, conèixer-ne bé la història i el nom -si és que en tenia- és una feina dels historiadors que seria de molt interès.